dijous, de desembre 21, 2006


El progrés no s'atura. Comencem el 2007 amb el millor registre sonor… i portàtil!!! BONES I SONORES FESTES!!!

divendres, de desembre 15, 2006

SOUND SYSTEM 150: aniversari musical




Hem arribat al programa 150 de Sound System (ràdio Premià de Mar, 95.2 fm) i, menys quan succeeix un gran esdeveniment, estem tots els dimarts de 9 a 10 del vespre en antena i a internet. Ara ho celebrarem amb un programa especial. Sèrà la propera setmana. Aquesta és la cronologia, vida i miracles del Sound System. 15O edicions del Sound System pressuposen 150 confidències sonores, 150 actes de fe artística, 150 processos de recerca i captura, 150 declaracions d'amor i 150 cosmologies que s'adapten a les imaginacions de cadascun dels participants. Els participants som i són els programadors Ramonet 77 i Àngel Pagès, el punxador Xavi Traïd, els ocasionals substituts Carles, Núria i Marian, els oïents indefinits, els internautes comptabilitzables, els artistes que surquen i emergeixen de cada cançó, l'aroma de dissidència i compenetració que deixen els col·legues de la tertúlia política que precedeix cada programa, els joves invertebrats que ocupen el carrer més enllà dels vidres de la nostra peixera i, les nostres emanacions delirants que escampen un eco espectral construït a força de rock, a força de blues, a força de jazz, a força de rítmes llatins i africans, a força de les rareses del soterrani, a força de sobreviure en un terreny mercantilitzat, volatitzat i efímer que respon al nom de "rabiosa actualitat". Això és el Sound System. I ho fem en comunitat, a desgrat d'aquells que beneixen la reculada contemporània dels col·lectivismes i dels paradigmes de complicitat. La comunitat sonora és Stereo2, 2 perquè som dos, dos perquè permet la duplicació, la còpia, la bifurcació, la doble lent de les ulleres, el sentit binari bàsic, la llei fàctica de la dialèctica, la suma caòtica. Stereo2 no és un atzar. La nostra estereofònica cursa d'armaments sonors arrenca de la nit dels temps. Pescadors de vinils, dibuixants d'herois musicals, musics impossibles, Stereo2 ens vam fixar un objectiu: Comprovar que plou. Encara plou i sempre plourà. Ens hem conjurat, quan no era necessari, i ara saltem la tanca. El que volem s'escriurà, es memoritzarà i s'escoltarà. Fins i tot farem el llibre del vinil premianenc. Segur. Sound System, edició 150, ens remet als origens del programa. Quatre temporades enrera, quan l'entitat Glimpse desplegava activitats multimèdia a l'exterior de la ràdio i setmanalment ho feia des del laboratori de l'actual Sound System. Amb el mestratge del Marcel Leal, conductor del Bencedrina & Co., l'Angel Pagès aprenia a enforquillar el microfon a la distància correcta i aquest s'estrenava amb el Sound System (amb el suport imprescindible del Xavi Traïd, tècnic còmplice i eficáç). El programa número 1 va consistir en una monografia del Melting Pot dedicada al moviment Afrobeat, a la figura del saxofonista nigerià Fela Kuti. Les altres seccions van aportar la música de Jamaica amb la cantant Phillys Dillon (secció L'Illa del Tresor) i l'actor Robert Mitchum cantant calypsos (secció Arxiu Bizarre). Amb aquestes credencials es presentava el Sound System,un espai intempestiu, capritxós i espectral! La posterior arribada d'en Ramonet 77 significà l'ampliació de l'oferta, l'assaig d'un model de col·laboració, i la consolidació d'una parella de fet que, amb connexions i desconnexions horàries, és manté des dels temps dels hermanos de La Salle. Els quadres de l'exposició són de geometria variable: Discos i personatges. Han passat per el programa personalitats de divers signe, de la política, les arts, l'esport, la ràdio i la vida associativa. Sovint hem aplicat la fòrmula "el convidat sonor" i han visitat l'estudi les biografies sonores de l'Estanislau Verdet, el pare Llenas (un mestre de les nostres adolescències), en Joan Sol, en Martí Rosselló, el futbolista Puigbó, la Paz Padilla, el baixista De la Vega, el baterista Ferran Pedemonte, l'alcalde Batlle, els col·legues de la ràdio Xavi, Carles i Núria, la junta directiva de la penya barcelonista Winston Bogarde, l'actor Juan Navarro, el cantant Esteve Genís, l'Enric Almar, el nostre gurú Darío i molts d'altres…
Tot plegat, 150 programes. I encara plou!

dijous, de novembre 23, 2006

SOUND SYSTEM 148



El llegat dels germans Winter



Un LP gloriós de soul blanc, directíssim i ardent! Roadworks reunia a una banda mítica encapçalada per Edgar Winter (piano Wurtlitzer, saxo i veu), amb Jerry LaCroix (vocalista solista) i Rick Derringer (guitarra). Una gran secció de vent propulsava la base i, entre crits i contorsions, destacava el cameo del germà gran del propi Edgar, Johny Winter, llegenda texana de les sis cordes. El disc que tractem es podrà escoltar dins del proper SSystem. Ja s'anunciarà. Ara toca recordar aquest vinil incandescent de música pelada i crispada. Dins de l'anecdotari més proper, recordo la primera conversa que vaig tenir amb el saxofonista i amic Joan Roca, sortint del cinema Granvia de Premià de Mar. Parlavem de Cool Fool, tema funk d'aquesta obra inoblidable.

dilluns, de novembre 13, 2006

A CERTAIN RATIO



















Una banda memorable i injustament maltractada. A Certain Ratio. Aquest grup de Manchester, agrupat sota l'etiqueta de Rock Industrial, és un cas particular i irrepetible dins de la música popular britànica. Amb el descarament punk del moment, van metabolitzar el llegat de Parliament/Funkadelic amb una precocitat i una sinceritat quasi adolescent. Sense gran formació musical, optaven per un funk evanescent i sideral amb atmosferes tenebroses i una musculació rítmica maquinal. Reinterpretaven el funk amb vitamines pop i perpetraven una ona expansiva a la ciutat de les factories. Apadrinats per Tony Wilson, factotum de la discoteca Hacienda, de negocis musicals i lisèrgics, de performances i inseminacions de nous valors, ACR van clavar una sonoritat irrepetible, senzilla, rudimentària, iconoclasta i gens acadèmica. En temps de perfeccionisme tècnic, culte al virtuosisme i als arranjaments de luxe, convé reivindicar aquesta mena de personal. Gent de grans intuicions. Soul Jazz Records ens recupera una part del seu llegat. Stereo2 els presenta a la Ràdio local.

divendres, de novembre 10, 2006

dijous, de novembre 09, 2006

Working with fire and steel / Reflexions viníliques

Si mires fixament l'agulla i, a més, hi ha poca llum a l'estudi, passa això.
Per Àngel Pagès (50% de Stereo2)

Aquest cap de setmana tenim la 5a.Fira Internacional del Disc de col·leccionista i sembla que es respira un boom vinílic per sotaterra. Ja pot canviar el món tecnològic. Els de pedra picada punxem discos de vinil (i ho fem sense desafiar els avenços de cada dia).
Ahir escoltava a casa uns vinils de Gang of 4, de Talking Heads i de China Crisis. Fins i tot aquests tres casos, arquetípics de l'after punk dels darrers 70's i primers 80's, sonaven a memorabilia. L'audició vinílica anava precedida d'una potent sessió d'una banda totalment reivindicable dels anys 70 i 80: A Certain Ratio!
Les meves sessions musicals són rituals i ceremonials. Es selecciona la prestatgeria. Trio l'estil. Estiro amb dos dits el disc escollit. Li trec la bossa. S'escolta la remor del plàstic interior. Miro fixament l'etiqueta central del vinil, els surcs, les taques, la pols. Premo la botonera del plat. Fixo l'agulla. Instants enigmàtics. Sona la fregidora. Sona la música. In to the Groove!...Gang of 4: Grup de pop industrial britànic. Música militant. Lletres incendiàries. Maneres punk. Més tard, el doble vinil dels Talking Heads en directe amb sessions de la primera i de la segona etapa de la banda de David Byrne. Art Pop! Acabo amb China Crisis. Els recordo a Studio 54 de teloneros dels Simple Minds. Crec que va ser l'any 1983! Quin pop més invencible: Working with Fire and Steel!
Sovint penso en les bandes sonores imaginàries que permet aquest objecte perfecte i universal. Tot i el plastic negre, m'he acostumat als cd's. També. Això sí, em deixa indiferent, -de moment-, tot això dels iPots, arxius i altres andròmines. Existeixen i s'expandeixen. No ho puc negar. Ho celebro. Celebro que es pugui accedir massivament a la música i ja està.
Avui, però, em toca fer el meu homenatge, com cada dia, al producte rodó, perforat, surcat, etiquetat i misteriós. Cada moviment del ritual pressuposa un nou enigma. Ben aviat visitaré Anglaterra i, com faig sovint quan hi vaig, em deixaré el cor als carrers de Brighton. La seu de tantes històries de pop, de rock, de mods, de rockers, de romantics, de rebels fracassats.

Working with Fire and Steel!

dimarts, d’octubre 31, 2006

Per reflexionar millor


Avui és un dimarts excepcional per vàries raons: Jornada de reflexió electoral, partit Barça-Chelsea i l'anomalia històrica de que no farem el programa Sound System. És a dir, el proper dimarts ja podrem saber qui ha guanyat les eleccions, com ha anat el partit de Champions i, ben segur, quin serà el contingut del proper programa SOUND SYSTEM.
Per matar l'estona us passem un web lletgista "made in Nederland" (homenatge a Van Gaal i la millor televisió del Mar del Nord). Cliqueu-lo aquí:
http://www.cs.vu.nl/~ajprause/index.htm

dilluns, d’octubre 16, 2006

Dimarts 17, tornem a la Juke Box


EL DIMARTS 17 D'OCTUBRE A LES 9 DEL VESPRE, DEDIQUEM EL PROGRAMA "SOUND SYSTEM" DE RÀDIO PREMIÀ A LA "JUKE BOX" DE L'ESPORT MATIC/CA L'AVI. AIXÒ VOL DIR QUE TOTHOM POT ESCOLTAR EL PROGRAMA EN DIRECTE, SIGUI PER LA RÀDIO 95.2 FM, O SIGUI CLICANT EL WEB DE RÀDIO PREMIÀ, (DES DE QUALSEVOL PUNT DE L'UNIVERS). A la foto apareix la primera formació de CHICAGO, grup de Juke Box. La banda alta de la Juke Box.
http://www.radiopremiademar.org/

dimecres, d’octubre 04, 2006

SOUND6-TEM



Una "sonora" manera de donar la benvinguda al nostre poble.


Nota: el col·lectiu STEREO2 no té res a veure amb el graffiti, simplement deixem constància d'aquesta troballa (carretera Vilassar de Dalt/Barri Cotet).

dimecres, de setembre 27, 2006

SPORT MATIC / CA L'AVI / JUKE-BOX PREMIANENCA



Des d'aquest blog us lliuro un homenatge a la memorable Juke-Box d'una sala de jocs premianenca dels anys setanta. La Juke Box de Ca l'Avi, de la sala de jocs SPORT MATIC, situada davant de l'antic Bellamar i al costat del que va ser pioner dels puticlubs premianencs (el desaparegut bar Mónaco).

Sport Matic, hores d'ara reconvertit en restaurant de gamma baixa, era un centre de reunió d'una colla de joves. La memòria encara no falla. Gent com qui us parla, com en Jaume "El Noi", en Cesc, en Sebas, l'Albert Casas, en Mingo, etc, formaven part l'any 1973 dels privilegiats que visitaven l'Sport Matic. Costituien una de les branques d'un projecte en vies de naixement...Un any després, aquesta colla i altres de procedències diverses, es van barrejar per dónar llum a un grup inclassificable: Taula Rodona. Els "sportmatics", els de l'espai parroquial, els excursionistes i altres submarins, desembocaven en un fenomen irrepetible.

Vull mostrar un llistat dels singles que integraven el cançoner d'aquella Juke-Box iniciàtica i sonoràmica:Je t'aime (moi, non plus) de la Jane Birkin, American Pie de Don McLean, Riders of the Storm de The Doors, Sacco & Vanzetti (here's to you) de la Joan Baez, Samba pa ti de Santana, Song of my father de Chicory Tip, Santa Fé de Titanic, I'm a Man de Chicago, Imagine de John Lennon, A Horse whitout name de America, Without you de Nilsson, Alone Again (Naturilly) de Gilbert O'Sullivan, La reina bruja de New Orleans de Redbone, Mammy Blue de Pop Tops. I moltes més.

Qui tingui informacions sobre aquest periode, si us plau, lliureu-lo a aquest blog.

Àngel Pagès ( membre del col·lectiu Stereo2)