Stereo2 estem en deute amb Michael Brecker. Aquest saxofonista ha viscut una trajectòria descomunal de creació, col·laboració, treball, connexió i eclecticisme. Alguns l'anomenaven "el saxofonista perfecte", altres s'espantaven amb la seva tècnica fora del comú. Altres, com nosaltres, ens acostumavem a la seva omnipresència dins de les discoteques casolanes. Ara estava amb Frank Zappa, ara estava amb James Brown, ara marcava una frase a la galàxia funkadèl·lica, després treia el cap per els estudis ECM i facturava el millor de Pat Metheny o podia posar la seva sonoritat al servei d'Eric Clapton quan aquest darrer s'arrossegava en el període més gris, fins i tot va flirtejar amb l'escena pop de Nova York i el teniem al costat del millor Lou Reed. I la seva obra particular, els seus quartets, els seus treballs a Impulse, i els Step Ahead i, sobretot, la millor banda de vent funketitzat de tots els temps: la Brecker Brothers Band... amb el fidel germà Randy i
