dijous, de febrer 26, 2009

SOUND SYSTEM 234


Hola Pops!

Les nits del sound system ens porten totes les setmanes el bo i millor dels nostres arxius. Nit de festa i ritme amb el falset impossible de Philip Bailey, estrella dels grans temps de Earth Wind & Fire que avui ens convoca a una revisitació de clàssics del jazz. Veu delicada. Philip Bailey no ha deixat els escenaris, com l'au fènix de l'aventura col·lectiva d'una banda inoblidable, ara es conjura amb les fonts de la black music de sempre. De Phazz, experiment i proposta arriscada des de les europes mestisses. Format de club, format de festa, elegància i distinció. De Phazz culmina una nit orientada a la pista de ball i a les procedències més diverses. Com el sistema de cada dimarts, sonora és la proposta i us convidem a clavar l'orella a l'aparell. 

dimecres, de febrer 18, 2009

SOUND SYSTEM 233




Go ahead, Mister Miles !



Miles Davis. 50 anys d'un disc especial. No entrarem en el joc de si Kind of Blue és el millor disc de jazz de tots els temps. Deixem-ho per altres. Qui vulgui encetar un ball de referències, l'animem en el seu esforç catalogador. Sound System reivindiquem la gran importància de Miles Davis. El paper de Miles obrint períodes, liderant bandes, trencant esquemes o multiplicant les pistes, ens sembla crucial a l'hora de fer un balanç de la música que ens ha tocat viure, veure i escoltar. Kind of Blue va ser decisiu. Milestones va ser decisiu, Birth of the Cool va ser decisiu. In a Silent Way o Bitches Brew van ser més del mateix. Miles definia terrenys. Miles reunia el bo i el millor. Coltrane, Evans, Cannonball, Cobb, Chambers… entorn d'un disc i d'una etapa. Molt abans Davis ja escrivia episodis de grandesa com a jove partenaire de Coleman Hawkins o Charlie Parker. Miles va ser cool en plena efervescència del subgènere de la West Coast i al costat de Gil Evans. Miles, sempre Miles, obrint camins i procreant una descendència que posaria els pels de punta a tots els col·leccionistes de noms i aventures: Hancock, Williams, Carter, Shorter, Zawinul, Jarrett, Scofield, Liebman, Grossman, Corea, Foster, Moreira, Alias, Mtume, McLaughin, Stern i un llarguíssim etzètera.

Mireu la foto. Només repassar-la ja sona i reviu. John Coltrane, Julian Cannonball Adderley, MILES i Bill Evans. "Tots són morts" diria el pare Llenas -exceptuant el bateria Jimmy Cobb- i sempre els podrem escoltar junts. Els escoltem a Kind of Blue, sense anar més lluny.

The Man With The Horn

Hola Pops!

Nit rodona per celebrar els cinquanta anys d'un disc que va tocar el cel del jazz i que mereix tot l'afecte d'Stereo 2. Kind of Blue de Miles Davis participa d'aquest 2009, any de celebracions rodones. Celebracions rodones com els discos que sempre els voldrem així: rodons, giratoris, amb forma, amb contingut i amb color. Cinquanta anys de Kind of Blue i d'un moment especial dels grans temps de la música dels immortals. Miles Davis parlava així, d'una manera silenciosa, i traspassava el jazz des del club a la sala de concerts. Amb el fum misteriós de les caves i amb el llegat evanescent que perdura suspès d'un cel emboirat de modes, de negocis i d'oportunisme mediàtic i pseudoperiodístic.


dimecres, de febrer 11, 2009

SOUND SYSTEM 232



Hola Pops!


Les coses clares. Aquesta nit haurem d'avisar els bombers. Això s'escalfa. Això és TREMENDO. Això és el Boogaloo. El soul llatí que provoca trencadisses de termòmetres. La temperatura extrema. Una nit de dancefloor explosiu.

Benvinguts al TREMENDO BOOGALOO.


dimecres, de febrer 04, 2009

SOUND SYSTEM 231


Hola Pops!

John Martyn ens va deixar un dia d'aquests i era una referència per la petita comunitat musical premianenca dels setantes i vuitantes. Amics del programa i dels programadors. Una de les coordenades més misterioses del món del rock fou aquella que va relacionar el folk britànic amb el blues i amb el jazz. Els temps seminals de John Martyn, eren els temps de Pentangle, de la Fairport Convention, de Bert Jansch, de John Renbourn, de la familia Thompson i de la Incredible String Band. Van obrir un camí que perdura i es reinventa cada dia.
Temps, també, dels 50 anys Motown. La factoria de la Ciutat del Motor que rivalitzava amb el Chicago del blues urbà del segell Chess. Aquell nord del nord, d'uns Estats Units agitats i creatius. Els temps de la sonoritat per sistema. Temps de la Jove Amèrica Negra. Com els agradava fer constar a les portades i cartells. La Tamla Motown. Marvin, Smokey, Temptations! Centenars de jòies del tresor motoritzat! Motor City Town! Poca broma en temps de demolició de formats i d'escenaris.