divendres, de febrer 27, 2015

SOUND SYSTEM 465



Hola Pops!
Vivint a l'era Pop! Ho cantaven els Flechazos i ho rematem els Stereo2 amb un Sounda' que intenta reflectir l'aroma del cinema i de la música combinades en un esclat de color, roba, lletres, sons i expansió mental a dojo.
Els temps del Pop travessats per fragments audiovisuals memorables i irrepetibles. Ho tractarem a la manera d'un puzzle incomplet i obert a l'infinit. Som-hi des del Sounda'.

dimecres, de febrer 25, 2015

Ja podeu escoltar el Sound System 464!

SOUND SYSTEM 464



Hola Pops!
Celebrem el dimarts amb tot un clàssic del rock'n'roll del sud dels Estats Units. The Allman Borthers Band era una màquina formidable de Rock basada en un arsenal de tradició musical acumulada i d'alta prestació instrumental. Els germans Allman -Greg i Duanne- fornien una sonoritat única i irrepetible. Llargs temes, concerts inacabables, mestissatge explosiu, doble bateria i un guitarrista més -Dicky Betts- que lluïa en les altures. Arestes incandescents de ritme i blues, de rock'n'roll, de country rock, de jazz i de soul. Una epopeia màgica que perdura en els seus vinils. Avui recordem el seu directe, arrollador, complet, pletòric i triomfal.

dilluns, de febrer 16, 2015

SOUND SYSTEM 463



Hola Pops!
El Sounda' recupera una figura excepcional del vibrafonista Roy Ayers. Enmig de la cruïlla del Black Power, emergia la figura d'aquest músic capaç de donar substància sonora al Blaxploitation, de subvertir l'escena del Jazz amb altes dosis de Funk i d'abonar el terreny per l'adveniment de l'Acid Jazz posterior. El tindrem present en el Soul Corner. Acte seguit la Baixa Fidelitat elevarà el seu llistó amb un espai musical i literari dedicat a Yo la Tengo. El trio de Hoboken estrena biografia escrita i nosaltres li posem un doble relat sintetitzat de música i text.

divendres, de febrer 06, 2015

SOUND SYSTEM 462



Hola Pops!
Avui tornarem a incidir en un concepte que associem a la millor de les tradicions del modernisme ballador i musicalment impecable. La rèplica britànica al Trad Jazz dels clubs dels cinquanta passava per la prestació descomunal del Modern Jazz d'importació americana. Aquells discos, aquella imatge i aquelles venerades expressions de cultura de club i de referències continentals, van marcar les línies del vestir, del sentir i del saber fer, de tota una generació que ballava sense prejudicis sota els sons d'una fusió en permanència. Era el Mod Jazz i per nosaltres segueix sent el far que il·lumina la pista.