SOUNDA'

Hola Pops! La terra, el vent i el foc entren en colisió i formen un nou estadi sonor que coneixem per Earth Wind & Fire . Avui ens posem la roba de concert i viatgem per un tunel espai-temps que ens porta a un dels millors directes de la black music enregistrada, vinilitzada i posterioment remasteritzada. Earth Wind & Fire eren l'espectacle total. Llum, ball, ritme, electricitat i una total entrega a la causa del funk de multituds. Un funk que enllaçava arestes avellutades amb fletxes incendiàries de bon soul. El so Earth Wind & Fire, portava el sentit de la terra -el ritme i el blues-, l'agilitat del vent -aquelles coreografies adobades de roba impossible- i el missatge del foc -lletres i imatges d'una mitologia desorbitadament encesa-. Pops: avui sou gent soul, gent funk, gent que es despulla per rebre la cruesa de la terra, la lleugeresa del vent i el calor del foc. No us oblideu d'enregistrar el programa. Passeu-lo de pares a fills, d'amics a enemics...

Hola Pops! El nostre nom és dos. Stereo dos. Convé dir les coses pel seu nom i pel seu cognom. Exactament així és com mostra les seves credencials un dels nostres homes d'avui, en Bond, en James Bond. La cursa de presentacions no s'acaba amb l'agent 007. L'altre nom és Crumb, Robert Crumb. Ninotàire excels i músic ocasional. Gent nostra, el Bond i el Crumb, el James i el Robert. Gent pop que dispara, ataca, es defensa, dibuixa, toca el banjo i empaita les mosses. Benvinguts al club dels superherois. Pop a dojo per una nit sonora transfigurada en cel·luloide i comic book.

Hola Pops! Avui toca programa molt pop. Pop popularment cantable i ballable des de l'escala variable de dos artistes de referència inevitable. Rodol·lí pop, gràcia que no falti! Burt Bacharach, orfebreria pop sobrenatural i elegància desbordada. Stevie Winwood, nen prodigi de les tecles i les cordes vocals i guitarreres del pop amb acné. Programa amb classe que vol dir programa amb estil. Estil i més estil, el de dos estrelles creadores, interpretadores, seminals i versionades arreu i sempre. Des dels Carpenters a Los Salvajes, des del Close to You al Gimme Some Lovin', qui més qui menys ha picat -des del garatge a la pista- els fruïts saborosos d'en Burt i l'Steve. De l'Steve i en Burt. Connecteu gravadores!

Hola Pops! Un programa com el d'avui exigeix un exercici de reverència clàssic. Què millor que treure's el barret per saludar Jacques Tati? Tati, el món Tati, el món d'ahir. Toquem les textures del cinema aparenment plàcid i lleuger de Tati i ens trobem un desplegament de línies que ens parlen d'una difícil empresa: la d'un reeiniciar insistenment la modernitat i la d'un no concloure el cercle dels canvis. El món de Tati és una fotografia i una imatge animada que es congela marejada per l'avenç del maquinisme, dels excesos i velocitats d'un projecte civilitzatori totalment desorbitat. Tati diu adeu a les festes de poble justament quan les saluda. Tati beneeix els invents de consum accessible just quan aquests s'escapen de la necessitat primària. Tati, i el seu alter ego Hulot, celebren el món sobre rodes just quan divisen l'esclat del motor i la bojeria turistica de mobilitat extremada. Hulot, i el seu alter ego Tati, festejen l'adveniment de...

Hola Pops! Tecles negres i tecles blanques, dentadura sideral enxufada a la corrent. Pulsió única. Fender Rhodes, piano inimitable, moble pesat i el rei negre dels setantes. El primer Rhodes que va aterrar a Premià de Mar, ho certifiquem, fou el de Victor Amman, teclista de la mítica Orquestra Mirasol, una nit d'hivern de mil nou-cents setanta quatre al centre l'Amistat. Una part del Sound System va ajudar el pianista en el difícil i exigent exercici de carregar-lo damunt l'escenari. De tecles i dentadures passem a cordes vocals. Vocalistes diletants del pop juvenil de la explosiva escena Mod britànica. Avui trobarem moltes veus femenines a la nova secció que estrenem. Avui presentem Baixa Fidelitat, un espai irreal del nostre Sound System.