Passa al contingut principal

SPORT MATIC / CA L'AVI / JUKE-BOX PREMIANENCA



Des d'aquest blog us lliuro un homenatge a la memorable Juke-Box d'una sala de jocs premianenca dels anys setanta. La Juke Box de Ca l'Avi, de la sala de jocs SPORT MATIC, situada davant de l'antic Bellamar i al costat del que va ser pioner dels puticlubs premianencs (el desaparegut bar Mónaco).

Sport Matic, hores d'ara reconvertit en restaurant de gamma baixa, era un centre de reunió d'una colla de joves. La memòria encara no falla. Gent com qui us parla, com en Jaume "El Noi", en Cesc, en Sebas, l'Albert Casas, en Mingo, etc, formaven part l'any 1973 dels privilegiats que visitaven l'Sport Matic. Costituien una de les branques d'un projecte en vies de naixement...Un any després, aquesta colla i altres de procedències diverses, es van barrejar per dónar llum a un grup inclassificable: Taula Rodona. Els "sportmatics", els de l'espai parroquial, els excursionistes i altres submarins, desembocaven en un fenomen irrepetible.

Vull mostrar un llistat dels singles que integraven el cançoner d'aquella Juke-Box iniciàtica i sonoràmica:Je t'aime (moi, non plus) de la Jane Birkin, American Pie de Don McLean, Riders of the Storm de The Doors, Sacco & Vanzetti (here's to you) de la Joan Baez, Samba pa ti de Santana, Song of my father de Chicory Tip, Santa Fé de Titanic, I'm a Man de Chicago, Imagine de John Lennon, A Horse whitout name de America, Without you de Nilsson, Alone Again (Naturilly) de Gilbert O'Sullivan, La reina bruja de New Orleans de Redbone, Mammy Blue de Pop Tops. I moltes més.

Qui tingui informacions sobre aquest periode, si us plau, lliureu-lo a aquest blog.

Àngel Pagès ( membre del col·lectiu Stereo2)

Comentaris

ressenyes espectaculars sobre el tema, extretes del blog highway61 del Jacques Tati:
/////
xav3 said...
això que acabo de llegit és SOBRECOJEDOR i és un material de valor incalculable. Per imaginar que passaria so més gent fes exericicis memorials com aquest i aplicats a la mateixa matèria o a matèries diferents. La lletra petita encerta molt el que la lletra gran simplifica massa. Enhorabona i sort en la teva recerca.

6:52 AM
Martí said...
El que recordo és que, en aquestes maquinetes, mai no hi havia cap disc d'en Lluïset. I ja no diguem de qualsevol altre representant de la nostra secta. Ai, potser algun d'en Serrat i poca cosa més. En aquestes màquines també vaig parendre que jo no era d'aquí.

10:01 AM
Estanislau Verdet said...
foto lletgista, foto lletgista!
LLEF!

11:23 AM
Jaume el noi said...
He fet algunes investigacions:

La cançó era "Big fat orang uman"
el grup els Jungle Jim.

El noi sempre al seu servei.

3:27 PM
la mirada said...
Jo de Juke-Box també n'he vist, però ja no eren de les bones, de les de vinil. Eren Juke-Box amb cd singles, "tremendo". El mateix aspecte que les clàssiques però amb música de zeros i uns, sense el crepitar de cap agulla.
Estava aquí a Premià, en un Pub horrorós (la memòria selectiva me n’ha fet oblidar el nom) situat al costat de la “Churreria” de la Gran Via i era el lloc ideal per aquest tipus d’aberracions dels 90 que intentaven recrear l’estètica clàssica tot barrejant-la amb les noves tecnologies. Un altre exemple serien aquests telèfons “antics” amb tecles, asteriscs i “almoadilles” que encara ara es venen avui dia. Doncs això, una aberració.

12:32 AM
Crimson said...
Hi havia un JukeBox dels de debò (de discos de 45 de vinil) al carrer "San Francisco" a l'alçada del Bellamar en un local de màquines que regentava un libanès de nom Fouad Moussa Tanus. Us puc dir algunes de les cançons que vaig escoltar allà, que anaven de lo més hortera de canción de verano a èxits de sempre.
- Manda rosas a amanda (Tony Ronald)
- Eva María se fue (Fórmula V)
- Daniel (Elton John)
- Alone again (Gilbert O'Sullivan)
- Morning has broken (Cat Stevens)
- Di layla? (Tom Jones)
- Let it be (Beatles)

Efectivament en Lluïset no el vaig sentir mai.

3:30 AM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
IMPORTANT!

A)JAUME EL NOI:
HAS CLAVAT LA BIMBA PER LA BANDA BAIXA DEL PAL ESQUERRE DE LA PORTERIA (COM EN MESSI, CONTRA EL WERDER BREMEN)...
QUINA ILUSIÓ! RECORDEM EL BIG FAT ORANGUMAN!!!!!! COM LA CANTAVEM!!!!! HE CONSULTAT EL GOOGLE I RESULTA QUE L'ENIGMÀTIC GRUP "JUNGLE JIM" TENIA EL NOM EN HOMENATGE A UNA FIGURA DEL COMIC SELVATIC EN LA LÍNIA TARZAN!!!!!
ÉS UNA MERAVELLA AIXÒ!!!!!! RECORDES EN SEBAS PETANT EL VIDRE DE LA MÀQUINA DE MIL·LIÓ DE CA L'AVI AL RITME DE BIG FAT ORANGU MAN????? RECORDES COM ENS ANOMENAVEM EL GRUP AQUELL PRE-TAULA RODONA???? ELS QUE ENS REUNIEM A CASA EN SEBAS A FER LISERGIA SONORA MATINAL....????
RESPOSTA: ELS BB.PP.= BEN PARITS PREMIANENCS!!!!!
RECORDES DISCOS QUE ESCOLTAVEM A CASA EN SEBAS??? DONCS, MIRA: BUDGIE, OSIBISA, DEEP PURPLE, YES, NEIL YOUNG...
OUF!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

B)AL COMPANY "CRIMSON":
CREC QUE PARLES DEL MATEIX JUKE-BOX I DEL MATEIX LOCAL. TU PARLES DEL CARRER "SAN FRANCISCO" I RESULTA QUE PRECISAMENT PEL CARRER "SAN FRANCISCO" S'ENTRAVA AL SPORT MATIC PER LA BANDA DE LES TAULES DE PING PONG I L'ENTRADA PRINCIPAL ESTAVA JUSTAMENT DAVANT DEL BELLAMAR. EL QUE DESCONEIXIA ÉS LA LA IDENTITAT LIBANESA DEL PROPIETARI. TAMBÉ CONSIDERO INTERESSANT DESTACAR QUE UN DELS VEÏNS D'AQUELLA SALA DE JOCS ERA UN AMIC COMÚ DE NOM I COGNOM: XAVIER FERRÁNDIZ. EL CONEIXES, AMIC CRIMSON?

4:22 AM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
Cal considerar que "Manda Rosas a Sandra" no era de Tony Ronald (i era a "Sandra", en comptes de "Amanda". El tema el cantava un tal SABU i la lletra era:

MANDA ROSAS A SANDRA

Manda rosas a Sandra
que se va de la ciudad
manda rosas a Sandra
y tal vez se quedará.

A su lado logré vivir
y jamás fui tan feliz
al pensar que en este mundo
no existía
otro gran amor
como nuestro amor.

Manda rosas a Sandra
que se va de la ciudad
manda rosas a Sandra
y tal vez se quedará.

Pero un día me dejó
porque de mi amor dudó
y en aquella encrucijada
su mirada parecía decir:
“fuiste todo para mí”.

Manda rosas a Sandra
que se va de la ciudad
manda rosas a Sandra
y tal vez se quedará…
(bis).

prenc nota del Delilah de Tom Jones, el Mornig has brooken de Cat Stevens, l' Eva María se fue (Fórmula V), Daniel (Elton John)
i Let it be (Beatles).

I ara una acotació sobre MORNING HAS BROOKEN: la cantava en Cat Stevens (actualment es diou Youssouf "no sé què" i és musulmà resident a Wayswater-Londres)...
a CA L'AVI es punxava molt aquesta melangiosa peça amb una intro de piano totalment suntuosa...
El Jaume El Noi (membre de BB.PP, Ben Parits Premianencs) va batejar el Cat Stevens com a CAT ESTEFANS o CAT STEFAN (en clara referència als cognom de la nissaga Gracienca-bredenca de cognom ESTAFANELL). També, en homor a la veritat, caldra fer una ressenya al doble premianenc de CAT STEVENS, és a dir al rodamón FRANCESC BLANCHART, que de jovenet tenia una pinta siamesa amb el CAT.

4:33 AM
Anònim ha dit…
ostima! quina memòria! què bo!
les atrocitats sobre el submón discotequer va en augment...una nova tramessa del highway61:
IMPORTANT!

A)JAUME EL NOI:
HAS CLAVAT LA BIMBA PER LA BANDA BAIXA DEL PAL ESQUERRE DE LA PORTERIA (COM EN MESSI, CONTRA EL WERDER BREMEN)...
QUINA ILUSIÓ! RECORDEM EL BIG FAT ORANGUMAN!!!!!! COM LA CANTAVEM!!!!! HE CONSULTAT EL GOOGLE I RESULTA QUE L'ENIGMÀTIC GRUP "JUNGLE JIM" TENIA EL NOM EN HOMENATGE A UNA FIGURA DEL COMIC SELVATIC EN LA LÍNIA TARZAN!!!!!
ÉS UNA MERAVELLA AIXÒ!!!!!! RECORDES EN SEBAS PETANT EL VIDRE DE LA MÀQUINA DE MIL·LIÓ DE CA L'AVI AL RITME DE BIG FAT ORANGU MAN????? RECORDES COM ENS ANOMENAVEM EL GRUP AQUELL PRE-TAULA RODONA???? ELS QUE ENS REUNIEM A CASA EN SEBAS A FER LISERGIA SONORA MATINAL....????
RESPOSTA: ELS BB.PP.= BEN PARITS PREMIANENCS!!!!!
RECORDES DISCOS QUE ESCOLTAVEM A CASA EN SEBAS??? DONCS, MIRA: BUDGIE, OSIBISA, DEEP PURPLE, YES, NEIL YOUNG...
OUF!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

B)AL COMPANY "CRIMSON":
CREC QUE PARLES DEL MATEIX JUKE-BOX I DEL MATEIX LOCAL. TU PARLES DEL CARRER "SAN FRANCISCO" I RESULTA QUE PRECISAMENT PEL CARRER "SAN FRANCISCO" S'ENTRAVA AL SPORT MATIC PER LA BANDA DE LES TAULES DE PING PONG I L'ENTRADA PRINCIPAL ESTAVA JUSTAMENT DAVANT DEL BELLAMAR. EL QUE DESCONEIXIA ÉS LA LA IDENTITAT LIBANESA DEL PROPIETARI. TAMBÉ CONSIDERO INTERESSANT DESTACAR QUE UN DELS VEÏNS D'AQUELLA SALA DE JOCS ERA UN AMIC COMÚ DE NOM I COGNOM: XAVIER FERRÁNDIZ. EL CONEIXES, AMIC CRIMSON?

4:22 AM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
Cal considerar que "Manda Rosas a Sandra" no era de Tony Ronald (i era a "Sandra", en comptes de "Amanda". El tema el cantava un tal SABU i la lletra era:

MANDA ROSAS A SANDRA

Manda rosas a Sandra
que se va de la ciudad
manda rosas a Sandra
y tal vez se quedará.

A su lado logré vivir
y jamás fui tan feliz
al pensar que en este mundo
no existía
otro gran amor
como nuestro amor.

Manda rosas a Sandra
que se va de la ciudad
manda rosas a Sandra
y tal vez se quedará.

Pero un día me dejó
porque de mi amor dudó
y en aquella encrucijada
su mirada parecía decir:
“fuiste todo para mí”.

Manda rosas a Sandra
que se va de la ciudad
manda rosas a Sandra
y tal vez se quedará…
(bis).

prenc nota del Delilah de Tom Jones, el Mornig has brooken de Cat Stevens, l' Eva María se fue (Fórmula V), Daniel (Elton John)
i Let it be (Beatles).

I ara una acotació sobre MORNING HAS BROOKEN: la cantava en Cat Stevens (actualment es diou Youssouf "no sé què" i és musulmà resident a Wayswater-Londres)...
a CA L'AVI es punxava molt aquesta melangiosa peça amb una intro de piano totalment suntuosa...
El Jaume El Noi (membre de BB.PP, Ben Parits Premianencs) va batejar el Cat Stevens com a CAT ESTEFANS o CAT STEFAN (en clara referència als cognom de la nissaga Gracienca-bredenca de cognom ESTAFANELL). També, en homor a la veritat, caldra fer una ressenya al doble premianenc de CAT STEVENS, és a dir al rodamón FRANCESC BLANCHART, que de jovenet tenia una pinta siamesa amb el CAT.

4:33 AM
Eva, La Transparent said...
estic descollonat i carregat de ganes de tenir els putus anys que teniu per poder parlar algun putu dia amb els meus amics d'edat i així decobrir que gent com vosaltres sou mestres i no pas putus mestres, sou collonudament memoritzadors a prova d'Altzeimer. Jo tinc la puta desgrassia de tenir putus compact diskus i només pensar en el I-POT i internet ja em puteja la puta gana que tinc de no ser un putu triunfito. US ENVEJO.

5:04 AM
Eva said...
Putu teclat, jo no soc Eva la Transparent, soc Eva Maria el Transvestit i demano disculpes

5:05 AM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
Eva o Evo? Si ets Eva transvestida, pots dir-te Evo com en Morales? en tot cas, no ens envegis que la teva possible joventut és sinonim de gaudir d'un bon serrell, d'una capacitar de sorpresa i d'un pla d'habitatge socialment avançat. Bé, company o companya o hermafroditic espectre: Eva i/o Evo, tanseval, disfruti dels seus CD'S i d'intenet, sense por. I pensi que quan vos tingueu arrugues i poc pel, us podreu reunir amb les amistats que conservi i recordar que havia existit en la seva joventut un format sonor anomenat COMPACT DISC i que uns vells premianecs havien anat a unes coves prehistòriques dites DISCOTEQUES!
No et desanimis Eva/Evo!!!

5:16 AM
Àngel (Ben parits premianencs 1973-74) said...
Estimat JAUME EL NOI, miri, miri que he entes ("en el benentes" que diria el Joaquim Nadal, lent portaveu del bipartit). Doncs, miri, que el benentes, és a dir, que he entes que vostè heu clavat el 50 a la casella de l'almanac!!!!! i heus aquí, que li dedico, en el benentes que sigueu Noi de facil regal, el record del Sport Matic, com a penyora amical d'un amic que us estima. Li regalo el record compartit d'aquells dies de joia! ("en el benentes" que hagi entes bé que heu adquirit la condició de CINQUANTÓ, REIETÓ-TIENNI-LLARG LLEFIENC!).
Amunt els cors! EGO SUM VITIS VOS PALMITES! I, sobretot!;
Big Fat Oranguman!!!!!!

5:57 AM
canós de 1956 said...
El Maragda feia por tant fosc

7:00 AM
la mirada said...
Ara si que fa por el Maragda que vénen productes del tot a 100 (bé, a 1€)! I ojo, que ni és conya ni pretén ser publicitat.

8:16 AM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
doncs haurem d'anar a fer una "mirada", ens submergim i fem que del submarí Seaview en surti un batiscaf katiusques per poder visionar el fenomen postmaragder. A veure..connecto el sonar!

8:41 AM
Anonymous said...
La memòria em comença a fallar. I tant que era la Sandra aqui se li havien d'enviar les flors i no pas a l'Amanda. La que si que era de Tony Ronald era el "Help, Ayudame". Suposo que parlem del mateix lloc, que donava per una banda a la carretera i per l'altra al ja esmentat carrer "San Franciscu", just davant de cal Benet.
Uns anys abans, en aquell mateix solar hi havia un corral amb unes gallines. Si senyors, un corral amb gallines en ple centre de premià!

8:49 AM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
perfecta, aquesta acotació anònima sobre el tema, moltes merces.

11:37 PM
Crimson said...
L'anterior comentari era meu. L'anonimat ha estat per una despiste meu.

1:57 AM
Karina said...
¿y de mi nadie se acuerda? y eso que os compré un baul contra la amnesia...
Aire de fiesta,
los chicos y chicas,
radiantes de felicidad...

Aire de fiesta
a tiempo de marcha
para pa pa

Con alegría,
cogidos del brazo,
con aire de gran amistad...

Todos a coro,
cantando con fuerza,
para pa pa

Vamos decididos a pasar este día,
con gran alegría y con buen humor.

La gente sonríe cuando ve que pasamos,
y que gritamos:
¡Viva la vida y arriba el amor!

Aire de fiesta,
los chicos y chicas,
radiantes de felicidad...

Aire de fiesta
a tiempo de marcha
para pa pa

Vamos decididos a pasar este día,
con gran alegría y con buen humor.
La gente sonríe cuando ve que pasamos
y que gritamos:
¡Viva la vida y arriba el amor!

Aire de fiesta,
los chicos y chicas,
radiantes de felicidad...
Aire de fiesta,
a tiempo de marcha,
para pa pa
para pa pa pa pa pa pa
para pa pa pa pa pa pa
para pa pa pa pa

La la la la la
la la la la la la
la la la la la la la
La la la la la la
la la la la la

2:01 AM
juan y junior said...
A nosotros nos ponian los Bee Gees.

2:15 AM
estereo2 said...
Ep! Això s'està convertint en un "Escala en Hi-Fi".
Ara només hi falten els "Scualos"...

2:51 AM
Anonymous said...
ostres el Mochi!!

3:23 AM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
PARLANT DEL MOCHI...EL QUE CANTAVA ALLÒ DE "LOS QUE SE VAN" ...
US PASSO LA LLETRA DEL POUPURRI DE TAULA RODONA:

PERDONA AL GALLEGO SEÑOR
PERDONA AL GALLEGO
PERDONALO SEÑOR
NO
NO SOMOS NI ROMEO NI JULIETA
AQUELLOS QUE MURIERON POR SU AMOR
NO
NOSOTROS SOMOS EL MILAGRO DEL AMOR
QUE HA DE VIVIR ETERNAMENTE ENTRE LOS DOS
NO
...Y ES LA RUMBA DEL TRA-CA-TRÁ
TRA-CA-TRÁ
LA QUE TODOS QUIEREN CANTAR
Y
BORRIQUITO COMO TU
TU-RU-RÚ
QUE NO SABES NI LA U
TU-RU-RÚ
Y POBRECITO MI PATRÓN
PIENSA QUE EL POBRE SOY YO,
YO NO SE QUIEN VA MÁS LEJOS,
YO O LA
LA CUCARACHA
LA CUCARACHA
YA NO PUEDE CAMINAR
POR QUE LES CUESTA
POR QUE LE...
SALTA
SALTA
SALTA PEQUEÑA LANGOSTA
QUE ASI PODRÁ IR A LA COSTA
COSTAS LAS DE LEVANTE
PLATGES LES DE PREMIÀ
QUE A L'ESTIU
S'HA DE FER EL VIU
COSTA BRAVA CATALANA
QUE A L'HIVERN
NO HI HA CALIU
I...
UNA DONCELLA DE LA COSTA DE LLEVANT
TOTS TREMPANT
TOTS TREMPANT
LOS QUE SE VAN
YA VOLVERÁN
LOS QUE SE FUERON
NO QUERÍAN MARCHAR
LOS QUE SE VAN YA VOLVERÁN
Y
SI ESTA HISTORIA PARECE CORTA
VOLVEREMOS
VOLVEREMOS
A EMPEZAR

4:24 AM
glimpsero said...
no se per on començar, estic totalment emocionat de que encara hi hagi gent que es pugui prendre la vida amb una certa conya, aquest joc és una passada total i no paro de riure

4:49 AM
locomotoro negro said...
Chiripitiflaútica, es la sonrisa de mamá,
chiripitiflaútica, es la sonrisa de papá,
chiripitiflaútico, el gesto alegre del bebé,
chiripitiflaútico es don José.

Chiripitiflaúticas, las golondrinas al volver,
chiripitiflaútico, aquel barquito que se fue,
chiripitiflaútica, la pajarita de papel,
chiripitiflaútico es don José.

Si tu eres capaz de ver
un mundo feliz,
vivirás mejor, yo ya lo sé.

No andes de aquí para allá
con gesto gruñón,
se vive mejor con ilusión.

Chiripitiflaútica, es la sonrisa de mamá,
chiripitiflaútica, es la sonrisa de papá,
chiripitiflaútico, el gesto alegre del bebé,
chiripitiflaútico es don José.

Chiripitiflaúticas, las golondrinas al volver,
chiripitiflaútico, aquel barquito que se fue,
chiripitiflaútica, la pajarita de papel,
chiripitiflaútico es don José.

4:49 AM
Anonymous said...
etooooooooooooooooetó jodeté
SAVIOLA y olé!

4:56 AM
bobby deglané said...
entretumbas se me olvidó identificarme, desde el cielo de Iquique os canto bogardes: i ara qué?

4:59 AM
Anònim ha dit…
voldria saber com es diu la canço aquesta de Una doncella de la costa de llevant, tots trempan......... i qui la canta, merces

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'