Passa al contingut principal

A CERTAIN RATIO



















Una banda memorable i injustament maltractada. A Certain Ratio. Aquest grup de Manchester, agrupat sota l'etiqueta de Rock Industrial, és un cas particular i irrepetible dins de la música popular britànica. Amb el descarament punk del moment, van metabolitzar el llegat de Parliament/Funkadelic amb una precocitat i una sinceritat quasi adolescent. Sense gran formació musical, optaven per un funk evanescent i sideral amb atmosferes tenebroses i una musculació rítmica maquinal. Reinterpretaven el funk amb vitamines pop i perpetraven una ona expansiva a la ciutat de les factories. Apadrinats per Tony Wilson, factotum de la discoteca Hacienda, de negocis musicals i lisèrgics, de performances i inseminacions de nous valors, ACR van clavar una sonoritat irrepetible, senzilla, rudimentària, iconoclasta i gens acadèmica. En temps de perfeccionisme tècnic, culte al virtuosisme i als arranjaments de luxe, convé reivindicar aquesta mena de personal. Gent de grans intuicions. Soul Jazz Records ens recupera una part del seu llegat. Stereo2 els presenta a la Ràdio local.

Comentaris

Anònim ha dit…
Creo que Joy Division eclipsó el caso A Certain Ratio por el impacto de la muerte de Ian Curtis. Este grupo requiere un mayor trato, sin duda.
Anònim ha dit…
Estic amb vosaltres.
Recuperem-los.
Keep the faith!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'