Passa al contingut principal

El progrés no s'atura. Comencem el 2007 amb el millor registre sonor… i portàtil!!! BONES I SONORES FESTES!!!

Comentaris

Anònim ha dit…
consumistes i constructors és el que sou i aneu de compres a Diagonal Mar
SOUNDA' ha dit…
consumisme: és a dir, pràctica de consumir prèvia adquisició de la mercaderia. L'adquisició es pot assolir de diverses maneres: es pot mirar, es pot tocar, es pot comprar, es pot robar, es pot piratejar o es pot deixar/bescambiar/prestar.
La mercaderia implica una dialèctica de mercat, de concurrència i de prospecció. Consumir és un art. Cal saber-ne! no fos que de tan consumir ens acabessim consumint de paranòia mercantil.
Construïr: es pot tractar des de la perspectiva urbana i arquitectònica, em consta que les "obres menors" també formen part d'aquesta pràctica, legal, com per exemple la que porta a que els membres de Stereo2 facin obres de reforma de les seves respectives llars fent un seguiment escrupulós de les normes municipals o que no ens agradin els excesos que la llei permet en matèria de creixement desmesurat. Dit això, consumidors i constructors com som, discrepariem amb el factor "diagonal mar". Diguem-ne que les grans superficies superen la mesura ideal per CONSUMIR bé i la mesura real del que es pot CONSTRUIR arquitectònicament. Mira, galifardeu estelat: ja no ens xupem el dit. Fa temps que plou! De la pluja caiguda ja hem fet la selecció prèvia de les aigues, sabem distingir entre l'aigua necessària per fer més verd el planeta de l'aigua infecta dels excrements que "obrem pas" a base de dosis obsesives de fonamentalisme pseudopremianenc i pseudocultural. Et dediquem els 150 programes, amb aromes de consum sostenible i construcció sonora i plàcida. Quan pixis, intenta fer punteria i no embrutar la casa dels altres. El nostre WC està disponible, sigues corresponsable a la nostra generositat. I BON NADAL, CARINYO! OBRE PAS QUE LA VIDAS ÉS CURTA!
Anònim ha dit…
Uns construeixen i d'altres deconstrueixen, chaval… "Obrint pas", saps que et dic: pesat, ets un pesat, o millor directament: "burru".

Escolta en Sisa a veure si per les galàxies on qualsevol nit pot sortir el sol et trobes al fill del mestre i feu una orgia.
Anònim ha dit…
podrieu argumentar millor o és que fer el pijo us salva d'opinar i amb un programa de ràdio us quedeu satisfets mirant-vos el melic?
SOUNDA' ha dit…
mira /obrint pas/ nosaltres no estem per seguir les teves paranòies, ja ho hem dit abans: Bon Nadal.
Anònim ha dit…
no us deixeu presionar per un fanàtic i gaudiu dels vostres 150 programes
Anònim ha dit…
vinc del blog de l'Àngel i enllaço amb aquest blog que pinta bastant bé i em sembla que prepareu alguna sorpresa. Tornaran els espais sonors? és una pregunta que em faig i que no té resposta ni explicació i fa pensar que algú hauria de fer el relleu d'aquelles sessions tant emocionants
SOUNDA' ha dit…
Ho mirarem…

I ho escoltarem!!

Gràcies
la mirada ha dit…
Bon Nadal i bon any nou!
Anònim ha dit…
quin dia us posareu a fer coses d'acord amb el pais que estem perdent? quan deixareu de fer el pedant intelectual? quin dia us mullareu per premià? quina necessitat hi ha d'amagar al poble que tenim una opresió de cultures forànies?
Heu pensat alguna vegada en el lloc on vivim i patim com a poble?
Anònim ha dit…
ei!!! bon any nou a tots!

Keep the faith!
hola "resistent", fas una mica de pudor, no creus? vinga, balla una miqueta de soul, encara que sigui imperialista o alienant!
frase programa especial brown:

quan les sìncopes eren sinònim de ritme i blues arribava el funk i el pecat original tornava a les pistes de ball, i el sacerdot que oficiava la cerimònia era un cantant de gospel, cantant de soul, padrí dels mil rítmes, dames i caballers: Mister Jaaaames Brown!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'