Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 202


Comentaris

ostres!
Coen?
Tarkovski?
Dreyer?
Godard?
no pas,
,és SA-RA-BI-A...
...genuí reportman in action!
ara li toca sonoritzar el soundsystem!
Melvinco ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
la mirada ha dit…
No, no Monsieur Tati els que citeu son grans.
És ben difícil això de fer una tria eh! Li estic menjant el coco al seu germà R77 perquè em deixi estirar una mica els temes i així no sacrificar-ne tants, a veure si cola.
Fins dimarts!

NOTA: El comentari suprimit era meu amb un altre compte de correu (rodolí).
Anònim ha dit…
bluffff que en sou de mirar-se el melic entre vosaltres i després us piqueu quan us ho diuen clar, preneu tila que fa baixar els fums bluffff que premià pot fer camí sense mestres que s'ho volen creure, però nosaltres anem empenyent i ja veureu de que va tanta melica, jo crec que per poc. I premià ja necessita més foc que puja.
Anònim ha dit…
Vinga!, som-hi!, ápa-li!.
Abans els independentistes no eren així de ploms i acomplexats, no es sentien ni inferiors ni superiors, senzillament, tenien ganes de lluitar per una societat digna i justa, lliure, en definitiva, millor. Eren pagessos, estudiants, mestres d'escola o d'universitat, o fins i tot mestres del carrer, tots eren benvinguts.
No et pots tancar tant en tu mateix, no estàs sol, hi ha lloc per a tots. Visca la diversitat, els colors, això si, ben organitzats, que no hi hagi confusió. Estaria bé trobar-nos un dia tots plegats a la torre de Babel, potser ens entrendriem i tot, uns podriem admirar la bellessa arquitectònica, d'altres pujar per l'escala fins tocar el cel, d'altres contemplar la bellessa del paissatge.
Que maco seria.


La que va a peu
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La nostra seguidora, "la que va a peu", senzillament, ha fulminat amb bones paraules el que alguns acostumem a fer amb massa text i contemplació. Diguem-ne que "la que va a peu" toca de peus a terra i capta de manera planera l'evidència d'una societat complexa, la nostra, que admet tota mena de dissidències i complicitats, sempre dins d'uns minims de bon enteniment i contrast d'idees.

Ara resulta que tenim un nou format virtual que amb el seu àlies combina dominis de difícil intersecció...mireu quin nom:
"sex combat indep", una original manera de sublimar insuficiències fisio-afectives amb lluites combatives i propostes d'estat...

Podriem passar a la dissecció del concepte (toca plagiar Slavov Zizek) i dir que "sex" al costat de "combat" és com el "sex bomb" de Tom Jones. Tenint en compte que Tom Jones és el Tigre de Gal·les, ja tenim la connexió entre sexe (un cantant mascle i pelut), combat (una bomba sempre és combativa, per mal o per bé) i independència (per exemple: Un Gal·les independent presidit per la bomba sexual del
cantant Tom Jones).

Ben mirat, amic polemista, ens estas proveïnt d'excel·lents motius per a una deconstrucció exemplar dels conceptes i de les paraules. Amic, et mereixes un sound system a la teva justa mesura, vine!
la mirada ha dit…
M'ho he passat francament bé, gràcies!
Anònim ha dit…
Molt interesant l'entrevista d'en Victor Sarabia.
Els bons reporters de documentals fan que ens arrivi a agradar el grup musical en si, quan abans potser ignoravem.
S'agraeix veure bons documentals. Gaudir una estona de llums, fums, colors, tomes, entrevistes...
En Victor és un rockero.
Me'l imagino amb una guitarra (pels gustos musicals que te), i com no, amb càmara inclossa.
Continúa gaudint de la vida i dels teus reportatges, reportman, com et diu en Mr.Tati.
Felicitats per els dvd's de la mirada dels premianencs, molts d'ells s'hauran emocionat.
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
penyabogarde ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
penyabogarde ha dit…
A LA MIRADA DELS PREMIANENCS (AMB AMOR DESCARAT I DESCARNAT)

No sabem com ho podem expressar. Farem un intent.

Senyor Victor i Senyora Miriam, parella mirona, en nom de la Penya Bogarde, els agraïm les atencions audiovisuals rebudes.

És bo que de les entranyes d'una vila estranya, en facin vostès gran reportatge. Som part indestriable de la vila oculta i marginal, som gent molt enfollida que fa del futbol una broma patètica. Vostès han captat la nostra estampa.

De bon grat ens proposem per formar part d'un catàleg audiovisual sobre les rareses locals.

Esperem que la seva Mirada ens aculli un dia no molt llunyà en el panteó de les monstruositats premianenques.

Rebin una salutació.
Anònim ha dit…
Senyor Saràbia:
plaer compartit.

Va anar molt bé!


R77
Anònim ha dit…
esteu units de pena, no? vinga que vinga que no aguanteu ni una critiqueta que esteu fets uns autistes, vinga va i ohhh quina gracia que em feu amb el S.e.x. b.o.m.b que em parteixo de riure i tot perquè un dia dolent em vaig posar a només opinar i quan vau veure que era independentista ja vaig passar a la vostra llista negra. sí sí i què? a què no em callo? a que no em seguiu? però si parlem de vosaltres que us fem propaganda i què? uix de coses que canviaran a Premià amb la que preparem joves nous independistes i més que vindran que us queda..us queda? tots son piropetos entre que si la mirada que si ui el angel ep comunitat sonora comuni-què? comunitat ui que intelectual que us ha quedat i el de la Mirada ejem que no quedi per un més no passa res
Anònim ha dit…
Vosaltres pujareu al poder
quan sorgeixi una nova espècie
de porcs voladors, que decideixen
emigrar a la lluna, ja que a la Terra, molt facha d'esquerres hi haurà...




Això fa pudor de dictadura indepedentista.

A veces los extremos se tocan!

Visca els porcs voladors!
Anònim ha dit…
Ostres! no sé si canviar de poble, si això és el que ens espera, joves prepotens.
El que si està be, és que per a ells nosaltres, els grans, no som invisibles, ens tenen en compte, dintre de tot.
I què fort! aquest noi te raó, un comentari i el rebombori que s'ha liat, ja ja, aquesta si que és bona, ja formem una pinya i tot, encara que les vibracions vagin a tota revolució.
Que parlin de tu, encara que sigui per a bé, com deia en Dalí.
Ah! per cert, no sereu vosaltres els autistes?, nosaltres ens comuniquem la mar de bé, tot sigui dit.
Apa, siau!!
independentista,
com diria en Cuní: "prou, prou, prou, prou, prou!".
Que consti que ja és molt que hagi de recorrer al Cuní. A veure si hauré de recorrer al Magic Andreu i et fa desapareixer sota el barret com un conillet.
Anònim ha dit…
aquest prou prou prou, ui ui ui ui t'ha sortit fatxa ui ui ui no em faras callar ni amb la teva puta musiqueta ui ui
però que vol dir , prou? prou què?
prou del que no vols sentir? ui sou així? ui prou?

quina cultura gasteu els vellots del poble?

prou?

ui qui dictadors que sou els moderns i els pijos!

prou que no que no, que prou tú i vosaltres.

independència! només faltava el prou.
Anònim ha dit…
Moderns, pijos, dictadors, vellots. No encertes ni una.
Moderns: home una mica potser si, de kikus i paradets no crec que ho siguin gaire.
Vellots: ja t'agradaria a tu arribar a la'edat d'en Mike Jagger i estar com ell; a mi m'agradaria estar, quan hi arribi, és clar, com Tina Turner, tant de bo.
Pijos: la foto tati-pagès, no té gaire de pijo que diguem.
Dictadors: prou, prou, prou, això li dic al meu fill d'11 anys i és peta de riure, jua jua!!
No captes l'humor d'en tati, o qué?
No son mags els del Sound System, peró la música sí és màgica: apareix i desapereix a la ràdio, a internet, on tu vulguis i a l'hora que vulguis, pel mitjà que desitjis, etc, etc....
Àpa-li!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Extraordinari i singular. Dos adjectius per analitzar el cas.

Extraordinari per la dimensió polimòrfica del discurs: unir esteticisme superficial (pijos) amb edat (vellot) i amb autoritarisme polític (dictadura), és senzillament extraordinari. Impresionant.

Singular per el seu caràcter irrepetible, inimitable i unívoc. La reinterpretació de l'humor Polònia (humor tou i inofensiu) esdevé un curt-circuït fotovoltàic que transforma l'humor (tou) en malhumor (fort). Digne cas d'estudi.

L'exemplar malhumorat mostra un quadre psicoanalític interessant:
a) Dèficit de percepció de les evidències (incapacitat de discernir entre acudit i sentència).
b) Manca d'amor (solitud? infantesa cruel? trauma d'incubadora?)
c) Reacció en espiral: el deliri es tanca pronunciadament en direcció a un interior molt fosc i trabat.
d) Reacció en "taca d'oli": el deliri es manifesta "per entregues" i amb dispersió geogràfica.
e) Reacció "cuirassada": el pacient mostra una tendència a anar a la defensiva, malgrat no rebre atacs (fins i tot, ben segur, quan el pacient llegeixi aquests consells -segur!- els interioritzarà com una agressió).

Aquest quadre analític és basic i senzill. L'import de la sessió oscil·la entre els 150 i els 200 euros. De totes maneres, aquesta introducció la podem passar gratuitament. El pacient necessita reposar.

Temps difícils per la psiquiatria, -malgrat els esforços de Freud, Lacan o Jung- potser seria recomanable una sobredosi de textos d'autoajut de supermercat (una tria adequada de Doctor Corbella, Jorge Bucay i de qualsevol impostor Maharashi).

El que passa, però, és que en el fons estic desconcertat. El meu desconcert m'impulsa a convidar-te a escoltar el nostre programa i a que segueixis opinant amb les teves laborioses crítiques constructives.

La crisi de l'art contemporani va acompanyada de la crisi de la crítica. A veure si encara seras tú, amable independentista, la gran esperança que nosaltres -els pijos, vellots i dictadors- necessitem per entendre la vida. La vida, és a dir: la pàtria! La pàtria, és a dir: la vida.

Sobretot, la patria. Evidenment.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
salt mortal uiuiui ara psiquiatres. mireu que li foteu al rosku. aneu al psiquiatra vosaltres els que ja no esteu per res que esteu de capa caiguda, a veure a veure primer de tot que no sabeu entendre acudits i teniu el problema número 1 que sou avorridissims i sense gracia. segona que val que val si us posen el dit a l`ull ui que s'ha de tornar. Més que intento dir que no m'agrada el vostre rollo i res que res que sortiu en tromba. Però ai si opino del tema de les opresions a CAtalunya, ep: que no es digui.
primer no enteneu acudits, despres ignoreu el que us pica ah mestres! quan surt el català ui /con la iglesia hemos topado/ la iglesia que sou els que exconfessen als que només insinuen que som una nació.
QUe em convideu a dir la meva al programa? ui, mira i si vinc? accepteu una persona que pensa diferent? vosaltres? que pel que sembla nomes us valen amics que no us posin en un compromís oi? segur que no us han posat en dificultats els vostres amics oi? lA MIRAda? per el que es llegeix sou carn i ungle. quina agora oferiu si nomes que us deixen anar el tema que incomoda ja sortiu amb psiquiatres, amb musica que marca linia, home, així també jo eh?
Clar, un programa vostre i amb tot el dret que no discutiré, pero si obriu microfon que sigui sempre a amics que no us treguin els colors. Vaig al gra? Premià de MAr , parlem, parlem, la festa Major a qui no li val com la fem? ara, ara cou? més Premià si parlem de la nacional dos o dels concerts del Centre civic que preguntaria ara: hi aneu? ràdio! facil i amb amics.
pArlaria tantes vegades? no i no, m'agrada fer-ho i he de recoineixer que accepteu que escrigui. Si accepteu perquè no compreneu?
però no s'escarmenta no, els meus acudits no els enteneu i jo tinc que entendre el que em feu per elm psqiatre, i què? això és la broma que es fa? això és la radio, val entesos, jo opino i de quatre coses que podeu acceptar en llenceu tres a la tassa del water.
Però no ho entenc, si jo he parlat de pijos era perquè em passaveu la xaba amb el catalanisme que val, val, que no voleu tenir en comte per la musica , bé, sou així, llibertat tota.
pER mi cap problema de participar un dia a la vostra emisió ja que en sortirem guanyant tots, jo opinant i el public veient més idees diferents i vosaltres si sou nobles, doncs tambés escoltant altres inquietuts o no? no és així el millor? millor, millor! costa tant acceptar que cada dia el jovent es planteja canviar coses que no van bé? cOsta molt que entengueu que podriem anar a fer canvis de manera de viure i que la musica dels joves que omplim festivals està arrelada a la terra d`on surt? heu escoltat Obrint Pas? heu escoltat Brams? heu posat compact discs de La Carrau? aniria bé o us faria canviar d'opinió una vegada definitiva? Ja pot haver el que poseu i el que parleu però el punt d'on estem és el que és i no es pot oblidar facilment.
Al psiquiatra qui ha d'anar?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
"...indep" o com ets diguis:
t'ha quedat un article molt cool!
estas a l'avantguarda de l'art demolidor. Sort!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'