Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 243


Hola Pops!

Tornen les col·leccions privades i aquestes, una volta editades al Sound System, esdevenen patrimoni sonor de la comunitat que ens acull. Però les col·leccions no s'expliquen sense qui les col·lecciona. El col·leccionista d'avui arriba a l'estudi fent girar el pedalier. En Joan Aniceto també és dels nostres. Sempre ens agrada recordar i projectar el passat en el present i deixar-lo obert en el futur. Un passat d'aventures comunes de pati d'escola, d'escenaris, d'invencions i de complicitats que ens posa facil la feina del programa d'avui. Amb en Joan volem compartir les escenes que porta cada peça de la seva col·lecció. Ens reconeixem amb ell en un món que no sabriem explicar sense l'omnipresència de la música. Ho celebrem i avui li donem força amb un programa que protagonitza el músic, el professional d'estudi, el cicloesportista i moltes coses més. En Joan ens acompanya en un Sound System visible, auditiu i carregat de complicitat. Per molts anys, doncs, que tingui la nostra amistat. Una relació que porta la banda sonora corresponent que hem anat teixint plegats.

Comentaris

L ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
la que va a peu ha dit…
Serà un plaer escoltar el Sound System del dimarts vinent, amb en Joan Aniceto. En Ramonet m'el va presentar fa una pila d'anys, com un dels seus millors amics, i és ben cert això, una amistat que els ha portat a compartir: famílies, feina, vacances, concerts, festes, sopars, moments divertits i de no tants, un gran amic.
Músic de categoria (en Joan i el seu baix). Amb Freak&do el vaig veure actuar moltes vegades, també amb Crazy Lovers i l'Oriol Tramvia. Vàrem compartir concerts com: Incognito, Maceo Parker…
En fi, d'en Joan puc dir, que a part d'un bon músic, és una persona amb caràcter, atent, generòs i un gran amic que sempre et fa costat. Estic segura, gaudireu tots tres de l'entrevista. Deu n'hi dó, els anys que fa que us coneixeu! Ja tindreu temes per parlar.
Bé, la música serà el fil conductor, però us imagino parlant de l'institut, de les primeres jam sessions, etc...

Ens escoltem dimarts!
caram, estimada dama caminadora que va a peu... el saludo des de Mataró amb desig de bona primavera!
amiccccccccccccccc ha dit…
programaaaaaaaaaaaaaa
collonutttttttttttttt
bonnnnnnnnnnnnnnaaaaaaaa
ideaaaaaaaaaaaaaaaaaa
SOUNDA' ha dit…
Gràcies amicccccccccccc!!!!!!!!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'