Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 256


Hola Pops!

És diu Shorter. Wayne Shorter. Fou i és part de la banda sonora indivisible de les nostre vides. Així de clar. Geni prematur, Shorter despuntava amb el seu tenor al si dels Mesengers d'Art Blakey. Va irrompre a l'avantguarda del jazz new thing des de Blue Note. Miles Davis el va nomenar succesor de Coltrane. La música de Shorter es va mundialitzar amb la millor de les declaracions de música global que han existit: Weather Report. Quan l'etiqueta de la World Music encara no era un reclam publicitari, Shorter i Zawinul van traspassar la relació espai-temps amb proclamacions obertes, generososes, inclassificables i adreçades al més gran dels públics.
Shorter entrava i sortia del format bopper, Shorter recreava la música de Miles Davis. Però Shorter sempre ha estat, i sortosament, encara és, un domini propi i una veu irrepetible. Soprano i tenor. Wayne pels amics.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'