SOUNDA'

Els “fora de joc” configuren l’univers d’Stereo2 SoundSystem. Les constel·lacions del fora de joc porten senyals de llum molt visibles. Intemporals, intempestives. A la justa mesura del record. Avui estem abraçats a aquest senyal lluminós que ens fa en Martí des de l’infinit. Travessem carrers i places. Brindem amb cervesa. Sentim una tempesta inesperada. Un amor profund. Una misteriosa, enigmàtiva i indesxifrable sensació de pèrdua.

Hola Pops! Ja, ja, ja! Avui la liarem. El "sounda" planteja un programa profitós. Una bona manera de triturar el cos davant del transistor i, possiblement, de torçar-vos la mirada perduda que teniu fixada en els fogons de la cuina, captant el solemne instant del sopar que s'està coent. El Sounda és un dels pocs programes musicals que t'agafen a la cuina. A segons quines llars, potser us està agafant entaulats i us amenitza la taula. El cert és que el qui escolta el Sounda s'estalvia el Telenoticies Vespre i, per tant, habita a la dimensió desconeguda. Parlant de desconeguts, ves per on que tenim soul d'ulls blaus a la graella. Un cantant amb nom i cognoms de llarg recorregut: Mayer Hawthorne. Mayer, com el vell porter de la selecció alemanya i Hawthoner, com l'escriptor Nathaniel Hawthorne, patrici de la literatura en llengua anglesa de la primera globalització victoriana. Apa! Ens estem quedant amb l'audiència. Quina arrogància, no? I la cosa no es qu...

Hola Pops ! Abans dels grans festivals amb nom de cervesa, abans de les acadèmies musicals consagrades al jazz, abans de l'edat d'or de Terrassa i de la generalització, comercialització i banalització del gènere multiestilistic conegut per Jazz... Abans de tot, doncs, fou el Jamboree. Aquest club, com el Hot Club de Barcelona i l'original Jazz Cava de Terrassa, va ser el niu dels pioners del jazz a casa nostra. Una llegenda de la Plaça Reial. Una epopèia plena de mariners americans, bohemis, noctámbuls i extraterrestres. Aquells dies de profunda i meritòria resistència il·luminaren la grandesa posterior del jazz en directe a Catalunya. Ha plogut molt, però aleshores els mites estaven a l'abast d'una curta mirada i a pocs metres de distància. Avui els recordem i els projectem al costat dels contemporanis que han seguit la mateixa ruta.

Hola Pops! L'epifania sonora és aquell moment únic en el qual el llamp il·lumina l'estranya monotonia de repeticions i còpies d'un mateix i quasi universal ritual nadalenc. Les formes varien però tot habita en una espiral de ding-dang-dongs que omplen les cases i els carrers. Sobtadament, arriba l'epifania sonora, l'aparició i la visita dels nous sons. Els auriculars apreten les orelles del nadó i la trilogia coronada ofereix un nou element: El material anhelat que acompanyarà els habituals "or, incencs i mirra". La més preuada de les matèries, la portadora de les músiques i les remors: El vinil, negre com el carbó i el betum. El quart element!  Benvinguda sigui la nova era del 2010 amb els discos de l'epifania i aquests vostres servidors: El trio del Sounda, Ramonet 77, Xavi Traïd i Soulbizarre Tati.