Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 299



Hola Pops!

Quan Jimi Hendrix va deixar inacabat el seu projecte, Buddy Miles era el seu bateria. Buddy percutava de manera ostensible, voluminosa com el seu cos i cantava damunt de les seves pròpies bategades i embranzides.
Buddy va coneixer Carlos Santana quan aquest flirtejava amb Mahavishnu John McLaughlin. Aquells temps permetien interseccions inusuals. Espiritualitat, llatinitat, soul, funk... Només es tractava de convertir el cràter d'un volcà en una central termonuclear i teniem davant dels nassos un experiment directe i trepidant. Així es va cuinar aquest directe inoblidable que recull wah-wah a dojo, timbals, bateries, electricitat i misticisme. L'esperit de Jimi Hendrix planeja damunt Vulcano. Electricitat còsmica des del primer Riff de Carlos Devadip Santana i musculatura desmesurada amb el martell de l'enorme Bubby. Màgia assegurada, volum brutal.



Comentaris

indep@alsblogs ha dit…
ni brot de caseta que no que no que ni la molsa ni els bolets ni res de res que faria mal d'ull a la basca

okisss encara eh?

palmera palmera de salnitre

r e a g r u p a m e n t . c a t
és una amenaça? Li aconsello que balli.
Alan Smithee ha dit…
Una de les entitats més curioses que ha gestat la vida cultural premianenca us saluda.

Som els AMICS D'ALAN SMITHEE que, malgrat no tenir local estable -ens van fotre fora d'un, ja, ja, ja- ara seguim propagant les nostres barbaritats a la xarxa...

ja és l'hora de que conegueu la nostra web i que ens visiteu, cliqueu aquesta adreça del remitent i podreu veure el nostre catàleg d'atrocitats en fora de joc.

amicsalansmithee.blogspot.com

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'