Passa al contingut principal

Sound system 305




Hola Pops!

La música és so i el so s'expressa en vibracions. Més clar, impossible.
El vibrafon
podria ser l'instrument rei i no ho és. El nom d'aquest instrument és d'una precisió palmària. Apostem per una col·lecció de vibrafonistes que ajudarà a desfer una injusticia. Alliberem aquesta taula tímbrica d'un cas clamorós d'ostracisme. Massa absent de les alineacions convencionals de les bandes, grups i conjunts del planeta, avui el vibrafon serà titular.


Comentaris

Llop Estepari ha dit…
Molt bé el monogràfic reivindicatiu sobre el vibràfon. Em va agradar especialment Gary Burton. Us segueixo escoltant, sempre que puc, a través de la Xarxa.
Salut.
SOUNDA' ha dit…
Gràcies Jordi.
Seguirem resonsant!!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'