Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 317







Hola Pops!

El nostre programa acostuma a fer exercicis de funambulisme sonor de difícil combinació. Normalment ens en sortim. Avui, per exemple, casarem els America amb les col·leccions del Southern Soul de la parella Penn-Oldham. El cas de la banda America ens remet directament als primers anys setanta i les estones de juke-box a l'Sport Matic de Premià de Mar. Justament foren els America un dels més punxats d'aquells temps de primaveres ardents i descoberta constant. El cavall sense nom trotava pels carrers de la nostra vila i regnava en els tocadiscos de les nostres cases. Del cas Penn-Oldham direm que aquest parell de songwritters van assortir de bellesa els arxius del soul de primera, segona i tercera divisió i que, fins i tot, ens va regalar espurnes de jòia power pop de la mà d'un sempre memorable Alex Chilton. Orelles a punt!

Comentaris

indep@alsblogs ha dit…
bah que no us punxi la rosa de sant jordi que encara us fotrà de sentir qui és qui a la música que no voleu posar mai de mai
SOUNDA' ha dit…
Bon dia indep o el que siguis.

Aquí et deixo un bocí de la cançó "A horse with no name" d'America degudament traduït, no fos cas que no entenguessis:

He travessat el desert amb un cavall sense nom
Venia molt de gust estar lluny de la pluja
Al desert pots recordar el teu nom
Perque allá no hi ha ningú que et pugui fer mal
La, la, la, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la, la, la, la
No n'has tingut prou amb assaltar el submarí seaview, que ja estas a can Stereo2 escampant les teves ires. Mira com són les coses que avui tinc ganes de celebrar el Sant Jordi amb tú i dir-te quatre coses ben dite com quatre barres de sonora dinamita:

indep, està clar que la teva percepció del que és la cultura i, fins i tot, del que és el país, no és massa coincident amb la que es mostra en aquest blog. Hi ha d'haver de tot. Per això serveix aquest blog on hi escric el que escric "perquè vull" (com cantaria l'inoblidable Ovidi Montllor, cantant dels Països Catalans que va actuar a Premià de Mar en uns anys complicats i gràcies a que una colla de gent -entre els quals hi havia aquests parell "d'anti-catalans" que punxen les seves "tonteries" els dimarts- va organitzar aquells concerts).

Lliçons de catalanitat, doncs, no i gràcies. Ja fa molt temps que Premià va despertar, alguns encara havien de neixer i cridar.

Perquè vull, perquè volem i per plaer!
En paz con swing ha dit…
Vivir para ver, a este inde/blogs más vale que lo atiendan en el frenopático y le den una por soleares para calmar su fanatismo de pena:

¡ Olé la gracia !

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'