Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 319







Hola Pops!

Avui obrim les maletes. Hem arribat a una illa deserta.
Com diuen les escriptures, les anades a una illa mítica
són ocasions perfectes per triar un bon equipatge.
Tomba i tomba, presentem dos materials de primera. Celebrem l'arribada al paradís somiat de la mà de
Prefab Sprout i de Shuggie Otis.
Estirem-nos a les hamaques sota una platja infinita
de palmeres i sorra blanca.
Material sensible.




Comentaris

Sembla que es restableix la calma a can Blogger.

Problemes tècnics han retallat les entrades i comentaris de tots els blogs de la xarxa Blogger entre el dimecres i el divendres.
SOUNDA' ha dit…
De moment sembla que torna a funcionar…
Gerardo ha dit…
Steve McQueen no s'hagues escapat de l'illa en Papillón si arriba a tenir aquest disc!
El de Shuggie Otis no ho coneixia. Ho escoltaré tranquilament amb els meus cocoauriculars...
Excel·lentíssim Gerardo,

Aquest Steve McQueen és una font infinita de suggeriments. Segur que a l'illa deserta, el manantial Prefab Sprout brollaria infinitament i portaria tots els aliments necessaris per passar-hi una eternitat (sota cocoteros, evidenment). El mateix passa amb el petit Otis, fill de pare "ridimblusero" i 'eslabón perdido' del guitarrisme sèrie B. El seu àlbum és quintaessència de 'sonido-cocotero-platja de sorra blanca-cel blau-mar cristal·lina'.

Em sembla que hi haurà derrotxe de plaer a l'estudi.

Prendrem mesures.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'