Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 322



Hola Pops!

Ha mort Gil Scott Heron i aquest programa el recorda i el recomana viu i intempestiu. Poeta revolucionari, activista, pioner funk, pre-hip hopper, teclista, compromès amb les revoltes, internacionalista i tantes coses més. Ara, quan algunes revoltes surten per televisió i quan algun material soul s'ha convertit en anunci, recordem GSH interpretant aquell tema imprescindible del Black Power que ens advertia que "la revolució mai serà televisada". I és que la Revolució, en majúscules, dificilment serà televisada en el sentit del que avui significa el verb "televisar".
Que el seu cant il·lustri i acompanyi les revoltes lògiques i necessàries en un món trastocat per tantes mutacions. El seu missatge ja està in the bottle. Un missatge que visita totes les costes dins d'una botella que atresora la gran música negra. Avui, des de la platga de la Dimensió Desconeguda, activem el llevataps i obrim el seu llegat.

Comentaris

Anònim ha dit…
EL MONUMENTO SCOTT HERON
quin video, sensacional Working Class Pride & Black Power Pride. I ara que em vinguin amb gralles.
Santifonk ha dit…
Moltes gràcies per la referència a la meva persona en el programa i especialment per posar un dels temes que més m'arriben!
Ara hauré de buscar un altre per a la llista que estic fent de cara a la meva visita al programa un any d'aquests ;)
Segurament estarà dins d'un altre dels meus discs fetitxe, "It's your world"...
Salut i força!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'