Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 334











Hola Pops!



Si hem de recordar un dels grans moments de l'aparellament entre el jazz i el rock, els Stereo2 podem convenir que va ser el de l'arribada d'un LP del saxofonista Tom Scott a les nostres mans. Aquella sonoritat del disc Tom Cat era fresca, directa, sense els artificis posteriors del gènere. I ara el tenim entre nosaltres i el revivim a l'estudi. Saltarem d'un lloc a l'altre i ho farem amb una actitud similar aplicada al canon del Rock'n'Roll. Ha arribat l'hora de que la Creedence Clearwater Revival entri en escena per la porta gran del Sound System. Avui anirem en bicicleta per el velòdrom imaginari de la factoria del cosmos.


Comentaris

Alan Smithee ha dit…
vostès estan fora de joc, bon senyal. Enhorabona.
SOUNDA' ha dit…
sempre, amic Smithee…
…sempre fora de joc, uhhhmmmm………………
penyabogarde ha dit…
doncs vostès, Smithees i Stereos, també estan abogardats (que és una sana manera d'estar fora de joc).
cridens clearbater riveival com quan anava a ballar amb la Perla i la Nati.
gerardo ha dit…
Que nunca pare la lluvia!! GRACIAS!!!!!
Suzie Q ha dit…
molt bon popgrama! per cert,fans de la Stax, els CCR van fer una gira amb els Booker T & The MG's i corre per la web un bootleg d'una jam feta a la Fantasy Records.
concretament CCR-Fantasy Session 7-30-1970, o sigui que si el organista de Pendulum no es el Booker T poc se li en falta...
xisco ha dit…
Molt bon programa. La Creedence, ai la Creedence. Quins bons moments!!
Gràcies per aquests 52 minuts i 28 segons.
Salut companys.
penyabogarde ha dit…
caram Xisco, tú des de Mallorca a tota llet amb la CCR i amb els del sound system!
penyabogarde ha dit…
jo apostaria per que l'organista de Pendulum és el Merl Saunders, per l'estreta col·laboració entre ell i Tom Fogerty i Jerry García, però també sona molt a Booker T Jones. Investigarem amb l'agent Maxwell Smart Super 86.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'