1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'
Comentaris
Tremendous parella de fet la del cantant Mike Patto i el multi-instrumentista Ollie Halsall. Aquest ultim per mi, el millor guitarrista de UK. Si el Clapton era deu, ell era el dimoni! I si no, escolteu el tema prepunk "Loud Green Song" del esplèndid disc de soulrock del grup Patto,"Roll 'Em, Smoke 'Em Put Another Line Out". Perdoneu però algú ho havia de dir!
Una abraçada, brothers in sonic arms!
Genial el mestre del funkolin!