Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 375


Hola Pops!

L'Àlex Gómez-Font posa negre sobre blanc el memorial del paisatge sonor d'una part d'aquella rara i inacabada transició cultural. Des de racons inversemblants, la música emergia i es multiplicava enmig d'una geografia sensible a totes les descobertes. Des de Premià també forem art i part. Els materials que ha treballat el convidat d'avui són el testimoni de les mil i una batalles d'una escena que va determinar el curs de la història d'aquest país. Avui farem un tast de tot plegat i no serà la primera vegada. Com sempre, les col·leccions privades, passen a engruixir el patrimoni de tota l'audiència. És la feina del Sound System de tots els dimarts del món.

Comentaris

Llobet ha dit…
Moltes gràcies per les mencions y música en els últims programes! I Felicitats pels 10 anys Pops!!! Teniu molt de mèrit!
He estat escoltant als Feelies en viu .. ai! en vinil! Em vaig quedar enganxat de nou amb "Crazy Rhythms" "The Good Earth" i "Only Life" Segueixen sent un grup genial, un coet supersònic avançat al seu temps. Ara estan al punt!!
Una Meravella "I dont Owe you anything" dels Smiths! També és una de las mevas tres dotzenes de cançons favorites d'ells! Per cert, Johnny Marr està a punt de treure el seu primer disc en solitari!

A veure que porta el nou convidat... El Rafa Brujo va deixar el llistó molt alt!

Sempre a l'escolta
Gerardo

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'