Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 686


 

Hola Pops!
Avui arribem als limits de l'hora confinada i sotmetrem l'audiència a un 'tour de force' funk de primera divisió. Des de Cincinnati, Ohio, ens arriba un artista veterà d'eterna joventut, un dels millors de la tècnica slap del baix sideral per excel·lència: Bootsy Collins! El protagonista d'aquest Sounda' era un marrec de disset anys que apuntava maneres i tot d'una es va colar dins de la banda de James Brown per facturar la famosa línia de baix del hit de 1970 Sex Machine. Aleshores la cosa es va embalar i va passar d'actiu operari de la factoria de Mister Dynamite a recorrer tots els estrats de la galàxia funkadèlica. Va connectar amb George Clinton i al seu costat des del 1972 va remoure els baixos a les formacions multitudinàries de Funkadelic, Parliament i la P. Funk All Stars. Xuclant d'aquella mamella de virtuosos del Funk, el nostre home va liderar la potent Bootsy's Rubber Band, una banda empeltada del relat definidor de l'escola funkeeter d'Ohio i reforçada per l'agrupació ventosa dels Horny Horns, és a dir: Maceo Parker, Pee Wee Ellis i Fred Wesley. L'olimp del Funk i puntu! Però el senyor Bootsy no es va quedar en el punt del puntu i va saltar cap a altres aventures, patentant el seu baix-andrònima denominat Space Bass i replicant fil per randa totes les invencions i reinvencions del Hip-Hop i de la música de ball. Justament en aquest estadi de la seva llarga carrera, Collins va enregistrar un disc rodó com un pneumàtic i alegre com un picarol: Fresh Outta P. University. Som a l'any 1998 i Bootsy la va clavar colossalment per tancar el segle. El disc d'aquesta  nit és justament aquest fenomenal Fresh Outta P. Universty. Una veritable piconadora que reuneix artistes del món funkadelic com Bernie Worrell i Garry Shider, al costat de rappers com  Be-Wise i Rodney O, amb menció especial per la presència del mític disco-vibrafonista i director d'orquestra Vincent Montana JR. Per acabar, abans del puntu final, direm que darrera de les ulleres estelades i de la dentadura de Ronaldinho del nostre baixista, s'amaga una personalitat del tot compromesa amb la seva comunitat i amb la gent més marginada. D'aquí el seu paper actiu en projectes com la universitat del Funk d'Ohio, els seus tallers populars de música i la seva condició de membre honorari del moviment de suport afroamericà Phi Beta Sigma Fraternity. Ara sí, a escoltar el programa i puntu!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'