Hola Pops!
Avui obrim en canal l'ànima d'una banda de trajectòria mutant. Fleetwood Mac ens remet a una cursa transformista que abarca des dels temps immemorials del Blues i del Progressive Rock amb denominació d'orígen britànica fins a un desenllaç posterior que els portaria a les escenes del A.O.R. Adult Rock Oriented, de característiques refinades, comerciament reeixides i interpretades amb criteris d'orfebreria Pop. En el vertex de la seva singladura, els Fleetwood van facturar el seu àlbum Rumours. Era l'any 77 i aquella obra ens oferia una mirada en dues direccions: Cap a un passat de tradició Pop a l'anglesa i cap a un futur de grans prestacions escèniques. Rumours resumia molts pals de la música del moment, fent incursions en el Brit-Folk acustic i en aquell Power Pop que batega incrustat en el seu memorable i festiu Don't Stop. La banda s'inicià l'any 1967 reunint alguns membres de la John Mayall Bluesbreakers. Peter Green –guitarrista consumat de l'escena del Blues londinenc–, Mike Fleetwood –baterista de pedra picada i sessió contínua– i el baixista John McVie, que encara practicava dobles militàncies a can Mayall i en l'emergent projecte Fleetwood. Els setanta van ser seus i sense manies proclamaven els seus himnes a base de producció, èxit a les dues costes atlàntiques i sonoritat apte per a tots els públics. La història dels Fleetwood Mac és també una cursa d'encontres, desencontres, reunions, escisions, reunificacions, parelles, trios, quartets i tota mena de combinacions. Una variació total aplicada a la música, als seus propis canvis estilístics, a les branques familiars i als enrenous contractuals. Pura Rock Music dins de l'ull de l'huracà dels anys explosius del Mainstream. En un context de foc creuat entre subcultures emergents, quan el Punk i la New Wave trucaven a la porta i justament enmig del preludi del video musical i de la MTV, s'alcen els Fleetwood Mac amb una aportació inclassificable i guanyadora. L'any 1977 és el seu cant del cigne. L'aresta d'una muntanya russa que uneix la vella tradició dels clubs de Rítme i Blues proto-pops amb l'esclat de la música de masses. Allò que coneixem com un veritable Crossover. Som-hi Pops!
Comentaris