Hola Pops!
Aquesta edició del Sounda' no serà la d'un programa qualsevol. Fa molt poc que l'Esteve Genís ens ha deixat tocant les fulles més altes i escampant els seus sons en el rar espectre de la música infinita. El nostre record per aquest premianenc, artista de la veu, les cordes i les lletres i, sobretot, per l'amic que hi va ser i que perdura en el sistema sonor.
El programa que ara us presentem és un Radio Wonderful monogràfic del tot específic i especial. Agruparem materials de David Bowie en clau Black Music directament o indirectament relacionats amb aquest concepte. El Black Bowie d'avui viatja pels camins del Soul i el Funk de la mà del gran camaleó del Pop.
El podrem escoltar versionant la Motown, fent comboi amb Nile Rodgers, funkeritzant el Pop i en clau de revivalisme modernista i cinematogràfic. De tot i força, triat i garbellat, en fem un curiós i singular paquet.
Som-hi Pops!
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris