Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 226


Hola Pops,

Avui és trenta de juny de 1980. La calor de l'estiu ens apreta i ens dispara la roba. Acabem de sortir de la plaça de toros Monumental. Ha estat literalment monumental. Hem ballat i hem saltat i hem cantat. Bob Marley i els Wailers han estat colossals. Marley es contorsionava i saltava d'un costat a l'altra de l'escenari. Una formació impecable. Els germans Barrett: Family Man i Carlton. Bunny Livingston Wailer. Tyrone Downie. Alvin Patterson. Junior Marvin. Earl Wya Lindo. Al Anderson. Les I Threes: Miss Rita Marley, Miss Marcia Griffiths i Miss Judy Mowatt. Paraules majors. I els teloners, quins teloners! L'Average White Band, la connexió blanca del funk Made in Scotland. Una nit inoblidable. Una nit Pop. I ara, pessiguem-nos la pell. Han passat vint i vuit anys. Bob Marley va pujar al cel dalt d'un nuvol de Ganja el vint de maig del 1981. Un any després de dir-nos adeu als privilegiats que el vam disfrutar en aquell somni d'una nit d'estiu. Avui tot el "Soundaaaa" és una illa del tresor. Vivim els anys vuitanta. Els ballem.

Comentaris

Anònim ha dit…
REGGAE NICE IN THE STREETS
BEN PARIT!
SOUNDA' ha dit…
merci amic des de la Catalunya naval!
SOUNDA' ha dit…
veus d'ultratomba a les descarregues del sound system a ràdio premià del programa dedicat a Wigan.
Anònim ha dit…
amb tanta llagrimeta encara plorarem tots snif snif
paraules snif snit kina carga poble
SOUNDA' ha dit…
Ja tens raó.
Ets una càrrega per aquest poble.

Good vibrations, pollo!!
ei .... l'obra !!!!

passi un bon Nadal senyor indep !!!!

li recomano que es sotmeti la nit del dimarts a una sessió d'enveja concentrada, escoltant la nostra estada al concert de Bob Marley !!!

l'enveja està servida ... om un plat de llenties !!!!!
Anònim ha dit…
Although we have differences in culture, but do not want is that this view is the same and I like that!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'