

Avui és trenta de juny de 1980. La calor de l'estiu ens apreta i ens dispara la roba. Acabem de sortir de la plaça de toros Monumental. Ha estat literalment monumental. Hem ballat i hem saltat i hem cantat. Bob Marley i els Wailers han estat colossals. Marley es contorsionava i saltava d'un costat a l'altra de l'escenari. Una formació impecable. Els germans Barrett: Family Man i Carlton. Bunny Livingston Wailer. Tyrone Downie. Alvin Patterson. Junior Marvin. Earl Wya Lindo. Al Anderson. Les I Threes: Miss Rita Marley, Miss Marcia Griffiths i Miss Judy Mowatt. Paraules majors. I els teloners, quins teloners! L'Average White Band, la connexió blanca del funk Made in Scotland. Una nit inoblidable. Una nit Pop. I ara, pessiguem-nos la pell. Han passat vint i vuit anys. Bob Marley va pujar al cel dalt d'un nuvol de Ganja el vint de maig del 1981. Un any després de dir-nos adeu als privilegiats que el vam disfrutar en aquell somni d'una nit d'estiu. Avui tot el "Soundaaaa" és una illa del tresor. Vivim els anys vuitanta. Els ballem.

Comentaris
BEN PARIT!
paraules snif snit kina carga poble
Ets una càrrega per aquest poble.
Good vibrations, pollo!!
passi un bon Nadal senyor indep !!!!
li recomano que es sotmeti la nit del dimarts a una sessió d'enveja concentrada, escoltant la nostra estada al concert de Bob Marley !!!
l'enveja està servida ... om un plat de llenties !!!!!