Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 230


Hola Pops!

Ho diu Ignacio Julià a La Vanguardia: El vinil és la solució. Aquest programa té esperit de vinil. Ens aventurem amb una hipòtesi llençadora: Tard o d'hora aquesta ràdio recuperarà el plat, l'agulla, el braç i obrirà la tapadora del doble giradisc. Temps al temps. De moment ens mantenim en el format digital i en el cedé. El cedé, tot i ser un succedani numèric del so fisic resultant del vinil analògic, almenys té forma, té imatge i el pots tocar. Però les coses estan cantades. La música envassada i tàctil passarà a engreixar l'arxiu del temps, el present és un univers de documents informatitzats i comprimits i, ves per on, el futur presentarà una meravellosa sorpresa: Tornarà l'edat de pedra, l'edat del disc i l'eròtica de treure la roba que embolcalla la música.
Aquest programa està dedicat a les botigues de discos, properes, familiars, vives i amenaçades de tancament. Avui ens posem la roba de sindicalistes del disc i ens solidaritzem amb els treballadors i treballadores del gremi, petits botiguers i fans en general. Dediquem aquest programa a la gent de Discos Castelló i a tots els que mantenen viva la flama de les formes i el tacte.


Comentaris

Anònim ha dit…
vinilu vinilu vinilu sí senyors
SOUNDA' ha dit…
Ja ho pots ben dir, vinil per un tub!
Anònim ha dit…
Quan et mires les pestanyes
mires i mires
i l'aguila vola
i l'aguila vola

Quan prens el xarop
prens i prens
i el peix cueja
i el peix cueja

Quan talles el pa
talles i talles
i el ferro es rovella
i el ferro es rovella

si cantes, Mare.
si plores, Pare.
I les estances es buiden

si enyores, Fill.
si gaudeixes, Filla.
I els carrers es mouen

colors i colors
i una línia de cel blau
com el cor capfoguer

Com les darreres paraules.


de Mar, 30 de gener de 2009
Anònim ha dit…
gràcies amic o amiga, t'has currat un poema ben bonic.
Unknown ha dit…
ben dit
Anònim ha dit…
hostia que no conec ni un dels musics que poseu i serà cosa de posar l'antena conxo de tonto que soc i em pensava que era iniciat, m'agrada en Duke Ellington de jazz i en Eric Clapton de rock
però aquests que poseu poden ser com descobrir el nou món
SOUNDA' ha dit…
no home, no, que no ets tonto com dius, si t'agrada el duke ellington és bon senyal.
salutacions.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'