Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 269


Hola Pops!

Heus aquí que tenim un programa fet a la justa mesura dels nostres mites més propers. Avui tenim davant del micro en Ricard Planas. El mite del dia és la transgressió pura i diàfana des d'aquells dies de desconcert musical i d'explosió de moviments i novetats. Aquells anys setanta que ens van configurar com una generació permeable a tots els signes del carrer. I en el carrer estava en Ricard amb els seus vinils sota el braç. En Ricard lliurava els seus discos "fora de joc" en els ambients musicals premianencs presidits per un incipient academicisme que, sortosament, va derivar en una senzilla i amable xarxa d'aficionats, amics i melomans. En un programa de ràdio com el nostre, els materials s'escolten, es toquen i es miren. Per això us convidem a observar amb atenció el magnific dibuix d'en Gerardo dedicat al nostre convidat Ricard. Som gent còmplice i per això podem convocar en un mateix exercici els millors referents de la resistència subcultural premianenca. Per exemple, doncs, en Gerardo i l'avui present Ricard.



Comentaris

GUIA MICHELIN ha dit…
on hi hagin els fogons del Sant Antoni que s'aparti "el millor cuiner del món". cinc estrelles !
la que va a peu ha dit…
Hola Pops!!!
Doncs i tant que escoltaré l'entrevista que li fareu al Ricard, com a cuiner ja se que és molt bo, ara sabré quins vinils porta sota el braç, que ben segur farà recordar vells temps a molts dels seus amics, que com ell, gaudien de fantàstics moments musicals, ja fa unes dècades fins aleshores.
Genial com sempre, el dibuix d'en Gerardo, bon cuiner també, jaja.
oir y desear ha dit…
¿aún toca o actua este músico? lo digo pensando ej que en sus buenos momentos quizas en Premiá la cosa estaba más visible pero hoy en día no nos enteramos de nada de lo que sale en lo más escondido de la música y del arte distinto que seguramente existe y cuesta de ver como haciais en los años que a menudo explicais.
no és music però...potser sí, podria ser una sorpresa.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'