Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 271








Hola Pops!

Quin programa que ens espera! Perú, anys setanta. Perú més enllà dels inques. Perú, seu del temple del sol i del soul. Perú i el sucre negre. La banda Black Sugar va ser una institució de les criptes del Latin Rock. Avui tastarem les rareses en estat pur. Parafrasejant l'escriptor Eduardo Galeano: Heus aquí les venes obertes d'Amèrica Llatina. Una sorpresa del nostre soterrani.
I les sorpreses no es queden aquí. El Sound System ens mostrarà la figura proscrita del rei negre del Soho del Swingin'London. Jimmy James & The Vagabonds inflaven les nits de soul dels anys gloriosos del modernisme. Emigrat des de Jamaica, iniciador del Blue Beat o Ska versió british, va evolucionar pels camins del soul amb el segell del Ready Steady Go! Imprescindible lectura i audició. Quan el món era pop i lluïa les millors peces de la sastreria proletària. Un programa llatí i anglosaxó que demostrarà l'absurditat de totes les fronteres i categories arbitràries. A ballar canalla!


Comentaris

videos incunables, el de black sugar millor, el del jimmy james correspon al seu període decadent en les anys setanta, res a veure amb la sonoritat colossal dels seixanta londinencs. Ho passarem bé!
JORGE KAFRUNE Y SU MATE ha dit…
d'on treieu aquestes perles?
SOUNDA' ha dit…
Del "baúl de los recuerdos", je, je!!!
Funktiago ha dit…
Funk peruá? Si es del 70, una collita excel-lent, ha de ser bo per coll...ita. El Jimmy James, el vaig descobrir com la majoria de negres, dins les caixes de rebaixes de les tendetes de Ciutat Vella. Bon funky feelin' i una veu amb soul extraordinaria...era curiós que vingués del regne d'Albion.
No tant ara, amb l'estudi i treballs de camp que fa Mr. Tati sobre el Northern Soul i altres ritmes dels veïns de dalt.Tots en sortirem erudits...Felicitats!
bona aquesta funktiago! peruans i anglojamaicans a sac!

espere que algun dia coincideixin tots els mites en un llarg
CAMÍ DE SANT(FUNK)IAGO asfaltat amb vinil i funkadèlia de quitrà!
indep@alsblogs ha dit…
r e a g r u p a m e n t
i plantar cara a la corona de Madrid i poseu alguna cosa així
aquest blog no reagrupa, més aviat punxa

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'