Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 328







Hola Pops!

Un programa negríssim. Una sessió articulada en forma de doble oferta rítmica. Un sounda que obrirà en canal les mentalitats d'aquells que es resisteixen a entendre que tot això del ritme, de les mil dances i dels laberints de la música popular, obeeix a una saníssima intersecció cultural, geogràfica i astral. Quan el ball marca el pas del temps convé rescatar una de les arestes més sonores i pronunciades de la programació musical: Soul Train. Quan el Rock'n'Roll ha de fer balanç i saltar endavant, toca parlar dels seus Pioneers. Uns i altres: balladors i rockers. Negres i amb orgull.



Comentaris

Genís Work Song ha dit…
Una pinta boníssima aquest pròxim programa. Ja tinc ganes d'escoltar-lo, una mescla de les que més m'agrada: Soul i R'n'R (quan encara era R&B perquè no era cosa de blancs).

Salut!
Genís
SOUNDA' ha dit…
Thanks Genís!!
Ja ho veus: remenant per aquí i per allà…

Good vibrations broda :¬)
Les coses clares (o sigui, negres!). Ni el programa Soul Train ni el Rock'n'Roll s'explicarien sense tenir present que són dues branques de la gran música i cultura afroamericana de tots els temps. Música clàssica!

Llàstima que tot és efimer, però aquest programa televisiu és una joia en tota regla... comparem-lo amb els excrements televisius de les dues darreres dècades...
Impresionant.

I del rock'n'roll, que podem afegir...el Genís ja ho ha dit clar ( per tant, negre!).

Keep the Faith! Quin remei!
Monopatín Vives ha dit…
me sembla que això pot ser com el cucurrucucú paloma però en plan Red Bull apretujón i vermitillo escalador trotón i jo no puc ballar si em veuen els nanos i em diuen: papaaaaa papaaaa has xuscat de front la pillada= posarem orella al transistor

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'