Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 329












Hola Pops!



Sonoritat negra per doble banda i en segona setmana correlativa. El Sounda avui desfermarà l'agrupació femenina de la Terri Lyne Carrington, emancipada i emancipadora dama del funk més ardent. Acte seguit treurem la pols a una banda en perill d'extinció i ostracisme: Funk Inc. És a dir, operació rescat a càrrec del Sound System. Auriculars a tot gas!




Comentaris

Luna ha dit…
Tiempo atrás el mero hecho de cantar a palo seco era un signo de arte y ahora eso se está perdiento y lo digo con pena para que nadie piense que soy un abuelete cascarrabias y cebolleta que espeta lamentos a sus retoñosos nietos. La voz de una radio buena se maneja en estos términos: coser y cantar.
penyabogarde ha dit…
Encertada reflexió, amic i amiga Luna. Nosaltres ens apuntem a la negra nit de Can Stereo2. Uns perden el lideratge -Barça- i altres el mantenen amb còmoda autoritat i respecte -Sound System-.
Cosirem i cantarem tot i escoltant el programa... però diuen que el Barça-Granada estarà ben a prop. Ens en sortirem. Tenim orelles i ulls per captar tots els dominis.
Luna ha dit…
Hola vuelvo a ser Luna, pero Luna es apellido y no es nombre. Soy hombre y la música es cosa de hombres y las mujeres la tienen que oir y postrarse de rodillas ante el músico varón que a palo seco se alza como un fakir en lo alto del escenario con brío y temple.
SOUNDA' ha dit…
Luna: tot i que reivindiques la suposada preeminència del gènere masculí, et recomanem que et deixis portar per la proposta del programa i pots tenir la prova de que no tens massa raó de dir el que has escrit...escolta...
Luna ha dit…
me quedo en mis trece y tengo mis razones
quantes més dones i més homes facin música bona millor per tots, millor per totes i, sobretot, millor per aquest món que encara té coses pendents de resoldre en matèria de gènere.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'