Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 696

 


Hola Pops!
Torna el Soul Corner i ens arriba des del Rust Bel dels Estats Units. En el bell mig del Cinturó d'Òxid hi trobem l'estat d'Ohio i si ajustem més el GPS arribarem a la ciutat de Dayton. És en aquesta localitat a on va neixer, es va desenvolupar i va explotar el projecte musical dels Ohio Players. Es tracta d'una agrupació de Black Music que va saber transitar per tots els camins de la música de la Jove Amèrica Negra. Amb uns inicis marcats per la sonoritat Soul de sèrie B, el grup va evolucionar cap a uns registres de psicodèlia Funk que el portaria a festejar amb l'escena de la música 'disco' dels anys vuitanta, aportant el seu segell de sofisticació i paroxisme sensual. El progama d'avui ens traslladarà a la fase transitòria entre el seu Soul juvenil i el Funk setanter. Avui ens centrem en el període rhythm and blues i en les seves primeres incursions en el planeta Funk. Cal esmentar que la zona d'Ohio és des de sempre un dels epicentres de la música Funk. La terra de Bootsy Collins i George Clinton és la terra dels nostres Players d'aquesta nit. La formació històrica de la banda, doncs, ens presenta una alineació memorable que inclou a Robert Ward (guitarra), Marshall "Rock" Jones (baix), Clarence "Satch" Satchell (saxos i guitarra), Cornelius Johnson (bateria), Ralph "Pee Wee" Middlebrooks (trompeta/trombó) i un jove guitarrista com Leroy "Sugarfoot" Bonner que esdevindria referent i imatge frontal de la banda exitosa de les dècades posteriors. Això és el Sounda' i aquesta és la recepta del dimarts radiofònic de la nostra vila. Projectant estereofonia en totes direccions i planetes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'