- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'
Comentaris
Eclecticisme hormonal, desterritorialització, nomadisme i "agencement".
Si Gilles Deleuze, Félix Guattari i Michel Foucault tornéssin en vida, ben segur que convertirien aquest programa en un laboratori de verificació de l'efecte rizomàtic. Les arrels ja no són unívoques, fan rizoma i es multipliquen. És el modus operandi de Stereo 2. És l'estil de vida Sound System.
Rodó el text, rodona l'elecció i rodona la bola que llisca d'un extrem a l'altre del nostre univers més assequible: el sistema sonor.
off course, Doctor Seventy Seven!
eh? Seventy Seven!
Com sempre, amplificant –mai millor dit– l'espai sonor amb la literatura directa i avant-garde del mestre Tati…
C'est la musique!!!
R77
Pròximament, al meu blog faré un recull de la sèrie.
Salutacions,
R77
Jo aplaudeixo al primer i el primer m'aplaudeix al segon i aquest és el joc de les cartes que si tomba amunt que no, que no, que tomba avall com tants i tants. Oh la bossa nova ohh Portidshead que molta molt per dir que soc dels del Primavera. Premià...Premià...Premià, n que no que no mola prou oi? qui us escolta, va va??
Si és que pixes més fora de test,
que ja has fet 'el mar groc'.
I pel teu bé, ves a al logopeda, potser
et pot ajudar amb aquest depriment
problema d'expresió que tens.
I que sàpigues que la festa major és de tot el poble, i no només d'uns quants gossos cridaners irrespectuosos com tu!
A veure si aprens a respectar els altres, que això s'aprèn de petit, o de gran en el teu cas!
Au, quan t'animaràs a dir el teu nom? És clar guarda l'anoniamt no fos que et caguis a les calcetes...
Insisteixo, no saps com fer un blog? Tranquil si vols qualsevol de nosaltres et pot ajudar per crear-lo, i allà posa el que vulguis, però aquí no hi pintes res.
I mira que anem de bona fe, eh, no com tu ;)
No em consta que cap membre de la societat secreta massònica i paranormal Stereo2 anés al Primavera Sound d'enguany.
Dit això, no som massa entusiastes d'aquesta mena de festivals (tampoc d'altres més propers com el Senglar Rock, tot sigui dit).
Això no vol dir que, ben mirat, amb un abonament de regal, m'haguès acostat a l'indret primaveral. Més encara, per veure PORTISHEAD (s'escriu així, no com ho escrius tú), home, per PORTISHEAD, aniria a molts llocs, fins i tot si actuéssin al Senglar, al Rebombori o a l'Acampada Jove...ara bé, en aquesta ocasió, els escolto a casa i els punxarem a can Sound System.
Ostres, em sembla que t'estic donant massa joc, no?
Una abraçada i....un petonet!
A disposar.