Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 209



Comentaris

aquest Brown sembla un xulo de cantonada i el Clinton és el doble en negre de la pentinadora de can Sardà.
El programa promet, superarà totes els revetlles de Sant Joan i les perllongarà una setmana més.
Anònim ha dit…
Quina efervescència sonora que portem!

Això és com quan als 70's ens feiem els "nostres discos" amb les gravacions domèstiques amb cassette i la corresponent portada.

Keep on faith!!


R77
penyabogarde ha dit…
m'agraden aquest parell de Bogardes!
estimeu Guardiola?
opineu?
comuniqueu-vos amb els comentaris del nostre blog i poseu la vostra resposta a la pregunta:

ESTIMEU GUARDIOLA?
Anònim ha dit…
ja està que ja hi tornem com sempre ara un i ara l'altra i tot s'ho fan solets, ui que minoritari pinta tot això i és tant tant que em callo i no us poseu nerviosos croki croki croki palmera que jo vaig més de trankis del que penseu.
PER SER MINORITARI, NO ESTÀ MALAMENT, DONCS VOS -INDEP- EN SOU FIDEL SEGUIDOR.
penyabogarde ha dit…
cal que neixin flors a cada instant
Quin tupé que portava James Brown, no?
Des de BRIGHTON us saludo i faig una microcronica musical -tot i que passen m'es coses- a) Tarda a Woking (Surrey) a casa d una amiga, tocadiscos de fons en una festa d,aniversari amb roland alfonso, bebel gilberto, air, dean martin (sona el cha cha d-amor, un dels primers tracks del r77 al sound system), mati a Brighton, botiga jump the gun, roba i musica de fons de Temptations, botiga de discos borderline amb fons de afrobeat, dinar vegetaria amb musica de Bill Whiters, marvin gaye, lamond dozier... discos comprats: recopilacions decca sixties, chris farlowe, the attack, sixties brit girls, northern...roba 60.s... discos a casa del ged amb gloria cycles, who, jam, head hunters hancock, posies, blur, beck....m'usica al cotxe cami de Surrey amb Lou Reed del 73, botigues amb fons de soul, ...
salut a tots, dema ISLINGTON ....
Anònim ha dit…
em poso un xiulet a la boca i us passo això:
peeeeeeeeffffffffffffffffffff.
que en sou de molt interessants, i tant, sou IN-TE-RE-SSAN-TÍ-SSIMS.
Més xiulet, va,peeeeeeefffffffffffff.
francament, amable independentista, veig que vols ser music i és una bona notícia.
Quan vulguis fem un duet de xiutet i contrabaix...
Tú fas això de "pefff" i jo faré "bum-bum-bum".
Bon estiu!
Anònim ha dit…
va va va va que n'ets de boques!
segur segur que ets dels que s'alegren de la teva "selección", segur del tot que segur.
boques boques i palmera bahhhh!!!!!
quina figuera de boques i boques amb EspaÑÑÑÑÑa, segur que sí, o i tant que sí, per que no us reuniu els steDos i feu un programillu oki amb la canço de "a por ellos" va cuiteu cuiteu que no heu pogut amb el xiquilikiquatro i ja teniu la Selección, ui!!!!! muntanyes de palmera a que cau l'olfacte?
em tronxo i parteixo de riure Ke bo! o i tant ja t`espero amb el contrabaix de l'escarbat boum boum , ja que peto, i el teu socies què ? futboliruski futboliresko? roda roda que el cau ja cau i pon de poni que salteu com sa maluca del mal cau, epp que no enteneu l'argot de cau oi? perdó perdó plis plis, que no hi havia caigut i ja sou granders i madurs i molt al dia .

selección, ja ja ja ep! que ja he vist com les gastes al blog de taty i parles clar. no s'enfadin que soc de bona pasta.
Anònim ha dit…
"Ow, we want the funk
Give up the funk
Ow, we need the funk
We gotta have that funk"
P.FunK

Funkgratulations, hauré de sintocinar aquest popgrama ...!!!
SOUNDA' ha dit…
La visita més esperada en el moment més precís:
benvingut a la dimensió + funk & jazz de la setmana, James Brown i George Clinton l'esperen Mr. SantiFunky!!

Good vibrations!!


I tú, pesat, ja saps a qui em refereixo, a veure si t'haurem de cantar "a por ellos" en versió funky, sòmines…
entranyable "indep": t'estimo, ja ho saps, però et demano que el teu amor que em mostres quan escrius no el barregis amb terceres persones. Et demano que les teves declaracions d'amor no les facis extensives al meu company de programa. En tot cas, si els elogis que em fas els creus extensibles a l'altre stereofònic, sigues més directe i no ens barregis. Jo només puc respondre en primera persona a l'amor que em declares.

smack!
X X X
Àngel
un honor que el catedratic del funk ens visiti, ens comenti el seu sentiment i ens escolti. per cert, cal dir que la sincronització entre jtati i ramonet77 ha estat impresionant, doncs hem escrit en el mateix instant, dins d'una seqüència paral·lela de 60 segons.
continuem el chat?
hola 77, des de la finestra veig el cel il·luminat per la gatzara de Sant Pere del Masnou, i tú?
Anònim ha dit…
M'acabo de despertar Tati.

Escalfem motors per aquesta nit, my friend!!!!


R77
penyabogarde ha dit…
mentres els espanyolistes seleccionatistes i els catalanistes des-seleccionatencs fan anar l'espiral infinita...què passa?

Doncs passa una cosa molt clara i interplanetària: perdem la rotació medular i oblidem la querella esportiva per excel·lència, la dimensió ultravioleta del forat negre, la "misse en scéne" del factor epigramatic que ens explica el perquè del caos...perdem, ni més ni menys, que la lògica de l'antagonisme i el full de ruta de la nomadologia sideral humana, perdem el ying/yang dialèctic de la confrontació barça-madrid. Heus aquí el drama, el caos, l'herència oblidada, el cromosoma perdut i la capacitat fàustica de dir: prou!

Visiteu aquest blog:
penyabogarde.blogspot.com
allí hi resideix el clima i el perfum de les grades buides.

anoteu i visiteu:
penyabogarde.blogspot.com
penyabogarde ha dit…
mentres els espanyolistes seleccionatistes i els catalanistes des-seleccionatencs fan anar l'espiral infinita...què passa?

Doncs passa una cosa molt clara i interplanetària: perdem la rotació medular i oblidem la querella esportiva per excel·lència, la dimensió ultravioleta del forat negre, la "misse en scéne" del factor epigramatic que ens explica el perquè del caos...perdem, ni més ni menys, que la lògica de l'antagonisme i el full de ruta de la nomadologia sideral humana, perdem el ying/yang dialèctic de la confrontació barça-madrid. Heus aquí el drama, el caos, l'herència oblidada, el cromosoma perdut i la capacitat fàustica de dir: prou!

Visiteu aquest blog:
penyabogarde.blogspot.com
allí hi resideix el clima i el perfum de les grades buides.

anoteu i visiteu:
penyabogarde.blogspot.com
Anònim ha dit…
si no és negre no val res! bona sentència ( de quina época es? )que corroboro encara, amb salvades excepcions, com Camilo Sesto, es clar...agraït per la dedicatòria del programa.
Mr Tati,ets perillós amb aquesta memoria...
Salut!
la meva memòria sitúa aquest comentari a la terrassa del "Alicante" entre els anys 1980 i 1982. Dit sigui, és un comentari digne del Malcolm X, dels Black Panthers, del Patrice Lumunba o del nebot marxista-leninista de Martin Luther King.
Memòria històrica. A Premià sempre has actuat com un activista dels panteres negres!
Anònim ha dit…
SantiFunky connexió afro-funk-premià?
M'agrada…


R77
Anònim ha dit…
panteres negres?
el millor del funk és veure les senyoretes a la dancefloor remoure les seves esplèndides rodoneses al ritme del baix i el millor del soul es arrambar intentant ficar-lis mà mentre canta el Marvin...
Mite per terra, Angela Davis m'estovaria a osties...
Anònim ha dit…
Això sí, vell vert fins el final...Els Ohio Players ho tenien clar..quines portades!
Enhorabona per el pròxim popgrama, això es un no parar!!!
Vaig afinant el sonotone i preparant el viagra...
Salut i Funk!
Anònim ha dit…
Вот еще немного ссылок на тему, гидромассаж похудение

фото похудевшей инны воловичевой - http://silvanckr0.narod.ru
чтобы похудеть калорий в день - http://shropshire8fnw.narod.ru
фото похудевших до и после - http://mosksi.t35.com
фото похудевших - http://polster8fnv.narod.ru
как быстро похудеть за неделю - http://poirot7fow.narod.ru
воловичева похудела фото - http://grams4dlt.narod.ru
как похудела воловичева - http://gavinyuli.t35.com
сколько калорий нужно чтобы похудеть - http://marshallalan.t35.com
как инна воловичева похудела - http://benedictchandler.t35.com
похудеть на 10 кг - http://mikuleckybirz.narod.ru

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'