Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 231


Hola Pops!

John Martyn ens va deixar un dia d'aquests i era una referència per la petita comunitat musical premianenca dels setantes i vuitantes. Amics del programa i dels programadors. Una de les coordenades més misterioses del món del rock fou aquella que va relacionar el folk britànic amb el blues i amb el jazz. Els temps seminals de John Martyn, eren els temps de Pentangle, de la Fairport Convention, de Bert Jansch, de John Renbourn, de la familia Thompson i de la Incredible String Band. Van obrir un camí que perdura i es reinventa cada dia.
Temps, també, dels 50 anys Motown. La factoria de la Ciutat del Motor que rivalitzava amb el Chicago del blues urbà del segell Chess. Aquell nord del nord, d'uns Estats Units agitats i creatius. Els temps de la sonoritat per sistema. Temps de la Jove Amèrica Negra. Com els agradava fer constar a les portades i cartells. La Tamla Motown. Marvin, Smokey, Temptations! Centenars de jòies del tresor motoritzat! Motor City Town! Poca broma en temps de demolició de formats i d'escenaris.

Comentaris

Anònim ha dit…
no conec res però espero coneixer escoltant-los
Anònim ha dit…
és hippie en martins? és hippie el Moitown?
Rafael Vallbona ha dit…
Atenció els dos altaveus del programa:
S'acompleixenm 70 anys de Blue Note. Hi ha un espectacular dossier (amb cd inclòs) al Jazz Magazine de febrer, que per cert és el núnmero 600!!!!
SOUNDA' ha dit…
Amic/Amiga +++++*++++++++````:

Escolta el programa del dimarts, els teus dubtes s'esvairan…
Anònim ha dit…
Desde mi supina ignorancia me pregunto ¿Qué es eso de Bluex Note? y añado ¿Jazz magaxine es una orquesta o una revista?
el meu suport al company de Nissan per la que està caient amb els acomiadaments en massa
Anònim ha dit…
l'escoltaré col·leguis.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'