Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 234


Hola Pops!

Les nits del sound system ens porten totes les setmanes el bo i millor dels nostres arxius. Nit de festa i ritme amb el falset impossible de Philip Bailey, estrella dels grans temps de Earth Wind & Fire que avui ens convoca a una revisitació de clàssics del jazz. Veu delicada. Philip Bailey no ha deixat els escenaris, com l'au fènix de l'aventura col·lectiva d'una banda inoblidable, ara es conjura amb les fonts de la black music de sempre. De Phazz, experiment i proposta arriscada des de les europes mestisses. Format de club, format de festa, elegància i distinció. De Phazz culmina una nit orientada a la pista de ball i a les procedències més diverses. Com el sistema de cada dimarts, sonora és la proposta i us convidem a clavar l'orella a l'aparell. 

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Àngel 'Soulbizarre' ha dit…
Aromàtica proposta. Ostres el Bailey, està fet un maitre cockteler!
9:13 a. m.
Anònim ha dit…
Mixtura fina la d'aquest disc, amic Tati.
Altament digestiu, ho sentiràs!!
12:45 p. m.
Anònim ha dit…
¿ pa cuando Travolta ?

¿ pai cuandio Travoltia ?
5:17 p. m.
Àngel 'Soulbizarre' ha dit…
home "fliores", el Travolta des de que va ser tarantinista pot ser que hagi fet algun bon disc
2:56 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
64 comentaris
Més informació

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...
6 comentaris
Més informació