Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 235


Hola Pops!

Programa en blanc i negre, programa vampíric. Una proposta contundent per partida doble. Stereo 2 reivindica els segells més arriscats. Avui celebrem i felicitem Vampisoul. Vampisoul és una aposta fetitxista en tota regla. Un meravellós instrument al servei del color musical més ardent. Vampisoul recupera, recopila, remasteritza i ens retorna el millor dels arxius d'una recerca inversemblant. Latinismes, rareses, soulades. Mireu-lo, el nostre programa es mira, i distruteu-lo.

L'altra cara del programa correspon al segell Two Tone. Un segell que va disparar la música Blue Beat per tots els continents. La feina de Two Tone consistia en incorporar la vella escola jamaicana al bellmig de la New Wave i del Punk. Fanzines, videos, parxes, xapes... arreu on anem encara trobem el signe distintiu del negre i del blanc. Specials al davant i tota la formidable escuderia de Coventry!

Ja ho sabeu, avui toca segells d'independència i culte al soterrani.

Pops: Keep the Faith!

Comentaris

Alan Smithee ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Alan Smithee ha dit…
veig que us passeu al blanc i negre com en Godard, ja, ja! ben fet...

soc l'esperit femení de l'Alan Smithee i saludo els soundsystemics del món sonor... soc una nòia amb percings, cabell llarg, xandall, tirabuixons, tatuatge i cigarreta de maria penjant dels morros.

bon programa detectius musicals!
el primer contacta amb Two Tone va ser un mati de dissabte de l'any 1981 a casa del senyor Ramonet 77 (que aleshores, si fem cas dels números, tenia quatre anyets).
El nen setantaset m'ensenyava -cofoi- el disc, la portada i la galeta del primer LP del Specials...sí senyor! Un disc que em va impactar i que perdura dia rera dia. L'idili amb la música Ska va venir per aquí i anys després es va fer -com molta gent- el viatge a l'inversa, baixant de Coventry fins arribar als orígens jamaicans, de quan el SKA era la banda sonora del carrer i el punt de fuga del que ara coneixem per REGGAE.

Llarga vida als dos tons !
Anònim ha dit…
Blanc i Negre, Negre i Blanc…
La sonoritat per sistema en Blanc i Negre, Negre i Blanc…

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...