SOUNDA'

No us oblideu d'escoltar música. La música MAI fa vacances. Mireu els nostres benvolguts padrins del món d'ahir. La fotografia ens mostra l'aura que uneix la trilogia vacances-música-tabac.

Hola Pops! Festa Major amb aromes d'arxipièlag perdut. Festa sonora amb altes dosis de calor sònica que avui tindrà edició especial del Sounda en horari major de festa i sobredosi. Per tant, oïdors i escoltadors, ja sabeu: Poseu els lloros al balcó, premeu el botonet, augmenteu el volum i feu que la banda sonora major del sistema s'estengui per carrers i places. Sense gastar ni un euro, Sound System es vesteix de comissió de festes i llença un programa que enllaça Hawaï amb Jamaica passant per La Garriga i tornant a Premià de Mar. Au, festa sigui i que balli l'obra. Entitats endavant! Sense-entitats endavant, també, que sou el cor de la Festa!

Hola Pops! heus aquí que s'ensuma la festa major i que els del sound system ens proposem rebre tot un alcalde al nostre programa. El proper sound system acull les propostes musicals d'en Miquel Buch i l'equip d'stereo2 li farà una dissecció sonora. Els alcaldes escolten música, no us penseu que la vida municipal es menja el racó que tots portem al damunt, aquell indret incert on reposa la banda sonora de les nostres vides! Bona Festa Major!

Quan erem petits sortia per la tele un nen petit. Tots erem petits. Un nen petit, artista i negre. Així el volem recordar: nen petit, artista i negre . "To be young, gifted and black" Nina Simone

Hola Pops! Fa calor. Temps de posar l'stereo en fase dos. La fase dos de l'Stereo és aquest moment especial en que comença el nostre programa. La fase dos porta dues propostes i dues canonades de gel directes al bellmig d'aquesta xafogor que presideix l'interegne entre Sant Joan i la Festa Major de Premià. La Festa que, com és de suposar, portarà alguna referència musicalment esferidora i, qui sap, alguna sorpresa que trenqui els misteris de la programació.  Nosaltres programem amb la màxima regularitat possible i avui ho farem amb doble fletxa: Una que mira amunt i porta soul d'injusta sèrie B, tractant-se del cas de Leon Ware qui fou contemporani soci del fonamental Marvin Gaye dels setanta. Com dels setanta és la pel·lícula Quadrophenia que aquests dies està d'aniversari. Trenta estius fa de l'estrena del film que va reviure la Mod Culture. Quadrophenia era un homenatge als Mods dels seixanta realitzat als setanta. Nosaltres, canviant de segle, recordem s...

Hola Pops! Això fa pinta d'estiu. Temps, doncs, de posar la música a la finestra, animar la gent a la celebració del disc i de la festa. Pot semblar d'altres temps, però l'estiu -en teoria- és això, en termes musicals. Potser no queda prou clar. Vivim un encapsulament de la sonoritat i una funcionalitat musical extrema. Músiques per ascensors, músiques per televisors, músiques per discoteques impossibles, músiques per amenitzar el silenci i, peti qui peti, aquest sembla ser el destí de les arts sonores o plàstiques, visuals o tàctils. Què hi farem! Stereo2 les punxa, les passa a l'antena, recomana enregistrar-les i, reiteradament, les vol fer circular al compàs de l'estiu emergent. Avui tornem a la cantonada del Soul i ho fem amb clàssics i moderns. Vosaltres mateixos. Pops!

Hola Pops! Dies de calor que anuncien estiu i platges plenes amb xiringuitos a punt. Sonoritats disperses que venen d'altres temps i que arriben paral·leles a la temperatura ambient. És el cas de l'ofera jamaicana d'avui. Nit primaveral des de Jamaica amb un seguit de senyores amb microfon disposades a oferir el seu rocksteady, el seu ska i el seu reggae. Posem-nos frescos, comença l'espectacle.

Hola pops ! Què tal la calor? Suportable oi? Apa, doncs, i prepareu-vos a un Sounda' del tot memorialistic i decididament maleït. Les Super Sessions d'avui foren l'avantsala de les jam sessions del rock expansiu dels setanta. Terreny abonat a l'exercici jazzistic, les jams sessions formaven part del garatge i de l'estudi fins que Al Kooper va convocar Stephen Stills i Mike Bloomfield per fer del desig una realitat i mostrar la dimensió infinita d'una bona jam. Avui els bojos del Sounda' maldem per un format alliberat dels esquemes de la sala de concerts i de l'acadèmia sonora. Les super sessions que presentem són una part dels experiments propulsats per Al Kooper. Aquest teclista va contribuir a la rockerització de Bob Dylan, va subvertir el concepte estàtic i administratiu del músic de sessió i va proclamar la coexistència pacífica entre el jazz i el rock amb una banda de digne menció: Blood Sweat and Tears. Avui tenim una mostra de les Super Sessions ...

Hola Pops! Efectivament Catalunya era pop quan el món era pop. Les coses d'ara no són pops. El pop, a banda d'un peix amb tentacles, és matèria reservada dels arxius incunables. Temps era temps que sota la grisor del franquisme, el nostre país tenia algunes portes obertes a l'aire fresc de les contrades remotes del pop. Destralers i matussers, els passavolants i picapedrers de l'orfebreria pop aborígen van proveïr els soterranis de tota mena de jòies d'ultratomba. Soul amb botifarra, rock amb cansalada, blues amb aromes de Montserrat, jazz amb moscatell i psicodèl·lia amb Estomacal Bonet. Aquest pop és el pop que ens emociona i ens perfora l'espinada. Un pop de recepta cassolana sistema Biosca. El pop per sistema. Sistema Biosca. Visca Popalunya!

Hola Pops! Hola pops, hola mods, hola souls, hola groovies! Us convoquem a tots i a totes en una nit comprimida de reiterat homenatge als cinquanta anys de la Motown. Cinquanta anys, número rodó, d'una factoria rodona que va establir les bases del mainstream pop de la Jove Amèrica Negra. La ciutat del motor, Detroit, tancava factories automobilístiques i obria uns estudis destinats a la millor de les màgies: la màgia negra del soul més popular. La Motown va fer normal allò que semblava la cara oculta de la música americana. Quan el pop semblava cosa de blancs, Motown va catapultar la tradició arreladada del blues, del gospel i del soul per restituir la dignitat foragitada. Negocis a banda, explotacions de tota mena i abusos laborals, la Motown fou el so de la Jove Amèrica Negra i la banda sonora de la millor de les pistes de ball. La resta, com avui, va ser i serà un homenatge merescut i il·limitat.

hola Pops! Àcida fou l'escena del rock psicodèl·lic derivat de l'explosió dels anys seixanta. Lisèrgia i expansió mental donaven a les arts una dimensió inusitadament metafísica. El jazz, aparenment centrat en les escenes de la tradició i d'una certa assimilació en els àmbits elitistes, tampoc va escapar d'aquella atmosfera. Recordem Albert Ayler, Sun Ra, Pharaoh Sanders o el mateix Coltrane en el seu període crepuscular. Anys després apareix un paral·lelisme entre lisèrgia col·lectiva i música popular que es bifurca en dues escenes amb base inicial a la Gran Bretanya, lligades a la recuperació del club com a centre del món i als nous formats com ara les raves  o les love parades  de carrer. Tenim, doncs, l'Acid Pop. I avui, el que ens ocupa és la combinatòria Acid i Jazz. L'invent, degudament empaquetat per dos dj's londinencs -Gilles Peterson i Eddie Piller- va ser un moviment i un segell. Sumar groove, jazz, actitud modernista, reinvenció del swingin'...

Hola Pops! Tornen les col·leccions privades i aquestes, una volta editades al Sound System, esdevenen patrimoni sonor de la comunitat que ens acull. Però les col·leccions no s'expliquen sense qui les col·lecciona. El col·leccionista d'avui arriba a l'estudi fent girar el pedalier . En Joan Aniceto també és dels nostres. Sempre ens agrada recordar i projectar el passat en el present i deixar-lo obert en el futur. Un passat d'aventures comunes de pati d'escola, d'escenaris, d'invencions i de complicitats que ens posa facil la feina del programa d'avui. Amb en Joan volem compartir les escenes que porta cada peça de la seva col·lecció. Ens reconeixem amb ell en un món que no sabriem explicar sense l'omnipresència de la música. Ho celebrem i avui li donem força amb un programa que protagonitza el músic, el professional d'estudi, el cicloesportista i moltes coses més. En Joan ens acompanya en un Sound System visible, auditiu i carregat de complicitat. ...

Hola pops! Avui el sounda es posa el mono de treball davant dels plats i es disposa a punxar cedés. Per ser més exactes, avui el sounda posarà discos. Anem per pams: Posar i punxar són sinònims d'un art popular conegut en anglès per turntablish! Avui rematarem la feina amb la participació singular d'un d.j. del tot personal i original. Voilà i des de la France, Monsieur Kid Loco! Posadiscos de l'hexàgon més popista i groovista! Bona escoltada!

Hola Pops! Al bellmig de la primavera, plogui o faci sol, tenim aquest sounda destinat a reclamar la construcció immediata d'una pista de ball a la vila més inclassificable de Catalunya. Ja que aquesta petició pot propiciar que les obres vagin per llarg, com passa amb el port o amb la biblioteca o -qui sap- com podria passar amb l'Amistat, ens proposem de tirar pel dret i fer d'aquest programa un dancehall en tota regla. Com? Així, amb Incognito, perla de l'acid jazz ballable britànic i la màquina rítmica jamaicana per excel·lència, és a dir Sly and Robbie. Bola de miralls en marxa, llums intermitents, benvinguts a la discoteca Sound System!

Hola pops! Fou l'altíssim i el coronem en viu. Marvin Gaye, geni i figura en un concert inprescindible que el sound system d'avui recorda i celebra. Amatents al pas del temps, tributem i honorem als Deus de l'olimp del Soul. Anem al gra, poseu-vos al sofà. Llum vermella . Mister Marvin Gaye en directe!

Hola Pops! Esto es rock latino . Rock del barrio, rock del llano. Benvinguts a la processó de Setmana Santa. Totes les icones de la llatinitat sonora i fronterera celebren la setmana a ritme de rock. Rock llatí! Fou Santana la banda que el va popularitzar. Cal dir, també, que des de les Espanyes, la feina divulgativa fou coronada per la banda Barrabás. Cada cosa al seu lloc. Així doncs, Latin Rock o la història de la santería, de l'oració, de la processó i de l'ascensió d'un subgènere trepidant, avantsala de moltes mixtures. El Latin Rock fou al rock'n'roll el que el Boogaloo fou al soul: Dinamita sonora transfronterera. Gènere oblidat que avui el rescatem i el reivindiquem sacramentalment. "A gossar"

Hola Pops! Tornen les col·leccions privades del Sound System. Torna aquest exercici que fem Stereo2 que consisteix en portar a la nostra taula al convidat sonor que arriba amb la seva col·lecció de discos sota el braç. Les tries dels nostres convidats acostumem a coincidir amb biografies vinculades a la música i aquest és, també, el cas d'en Pep Lladó. Teclista tot terreny que ens acosta el jazz i la música llatina des de fa temps, molt abans dels temps d'avui en que algunes sonoritats llatines viuen una mixtificació que res té a veure amb la substància musical i artistica de tota una tradició -sempre innovadora- que hem anat seguint des dels temps laietans fins als nostres dies. En Pep Lladó, com tots els convidats sonors que ens mostren les seves col·leccions privades, és dels nostres i avui el projectem a l'univers del Sound System.

Hola Pops! Fer totes les setmanes el "Sounda" vol dir, entre moltes coses més, fer un exercici d'heterodòxia i eclecticisme del tot apassionant. Avui ens posem a la feina i mostrem les varietats del trompetisme i els aromes del sud dels Estats Units. Trompetes que criden jazz i fussió. Germans Allman, des del sud, facturant Southern Confort.

Hola Pops! Aquesta nit tenim sessió de buzzdozer sonor. Els greus de l'equip estereofònic vibraran a tort i dret. Cameo i Larry Graham. Contorsió funk. Sense manies. Estètica extemporània. Colissió rítmica. Cameo procedien de l'ortodòxia funk i aterraren a la pista de ball sense complexos. Larry Graham era el baixista de la Family Stone i el mestre declarat de Prince i de les generacions posteriors. Larry Graham rei de l'slap, el millor dit polse, el dit gros, el dit trepidant del funk! En record d'en Jaume Llenas , el "pare Llenas" amic i mestre de músiques i records . Els seus amics del programa sempre el recordarem.

Hola Pops! Programa en blanc i negre, programa vampíric. Una proposta contundent per partida doble. Stereo 2 reivindica els segells més arriscats. Avui celebrem i felicitem Vampisoul. Vampisoul és una aposta fetitxista en tota regla. Un meravellós instrument al servei del color musical més ardent. Vampisoul recupera, recopila, remasteritza i ens retorna el millor dels arxius d'una recerca inversemblant. Latinismes, rareses, soulades. Mireu-lo, el nostre programa es mira, i distruteu-lo. L'altra cara del programa correspon al segell Two Tone. Un segell que va disparar la música Blue Beat per tots els continents. La feina de Two Tone consistia en incorporar la vella escola jamaicana al bellmig de la New Wave i del Punk. Fanzines, videos, parxes, xapes... arreu on anem encara trobem el signe distintiu del negre i del blanc. Specials al davant i tota la formidable escuderia de Coventry! Ja ho sabeu, avui toca segells d'independència i culte al soterrani. Pops: Keep the Faith!