
La màquina entra suaument i desferma un doble registre de psicodèl·lia i jazz intuitiu. La màquina de Canterbury va propulsar episodis irrepetibles de genialitat. Soft Machine articulava un discurs tocat per les al·lusions a la metafísica i les convertia en una música insòlita. L'amalgama sonora d'aquells primers anys va derivar en una de les bandes pioneres del jazz-rock. Avui ens citem amb Mike Ratlledge, Robert Wyatt, Kevin Ayers i Hugh Hopper. Junts van fer de Canterbury una terra referencial de la música d'avantguarda. Separats van fer de les seves carreres una nissaga que perdura enllà de les dècades. Grandiosos foren i els saludem com mereixen.

Comentaris