Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 314

Hola Pops!

Enmig dels camps verds habitats per milers de peludes ovelles, trobarem la capital de Kent, Canterbury. Ciutat de ressonàncies sagrades, bressol espiritual de la vella Anglaterra. Canterbury sonava i sona. L'escena de la ciutat va propiciar un moviment musical enorme que avui recordarem amb lletres d'honor i amb una densa llum que traspassarà els vitralls de la gran catedral. Benvinguts a Canterbury.


Comentaris

Cesc ha dit…
aneu a missa?
SOUNDA' ha dit…
Religiosa i sonorament…
Unknown ha dit…
cant gregorià o cant dels temps d'Ivanhoe? cant anglicà, segur, oi?
Antonio Machine & Soft Machín ha dit…
cant i pregària, senyor Matthew
indep@alsblogs ha dit…
ara ja us heu passat del tot amb fer religió però, oh oh oh, si la religió vos agrada res res res que sigui de lluny sempre de lluny a poc a poc com el llimac o de presa com la rateta oh oh ara canterboory lluny que no faci mal d'orella.
la reli me la bufa però el colmo és que la reli la aneu a buscar luny oh o o lluny que no sigui dit
SOUNDA' ha dit…
indep: la teva capacitat intel·lectual cada cop és més obtusa.
T'albiro un futur pròxim i obscur.
Escolta el programa i se t'obriran els pavellons auditius…
penyabogarde ha dit…
indep+blogs:

escrius molt malament,
confons la religió amb Soft Machine,
tot el teu món gira entorn del mateix tema...

nosaltres, barcelonistes, et recomanem el mateix que et recomana Stereo2: obrir les orelles, coi!
Cesc ha dit…
El rondinaire que crida és trist. Molt trist.
Ángulo Norte ha dit…
Sound System Stereo2, os mando un agradecimiento muy especial por covertir la radio en algo útil y sonoro a la vez que cultural...abrazos de una oreja joven e inconformista. ¡Good Tracks!
SOUNDA' ha dit…
Thanks North Corner!

Ja saps que sempre tenim la paradeta a punt i ben assortida: jazz fresquísim, delícies de soul, latin picant, rock de primera, pop a la ceba i funk 100% negre…

Tot ben embolicat i etiquetat per al paladar més exigent…

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'