SOUNDA'

Hola Pops! Quin programa que ens espera! Perú, anys setanta. Perú més enllà dels inques. Perú, seu del temple del sol i del soul. Perú i el sucre negre. La banda Black Sugar va ser una institució de les criptes del Latin Rock. Avui tastarem les rareses en estat pur. Parafrasejant l'escriptor Eduardo Galeano: Heus aquí les venes obertes d'Amèrica Llatina. Una sorpresa del nostre soterrani. I les sorpreses no es queden aquí. El Sound System ens mostrarà la figura proscrita del rei negre del Soho del Swingin'London. Jimmy James & The Vagabonds inflaven les nits de soul dels anys gloriosos del modernisme. Emigrat des de Jamaica, iniciador del Blue Beat o Ska versió british, va evolucionar pels camins del soul amb el segell del Ready Steady Go! Imprescindible lectura i audició. Quan el món era pop i lluïa les millors peces de la sastreria proletària. Un programa llatí i anglosaxó que demostrarà l'absurditat de totes les fronteres i categories arbitràries. A ballar canal...

Hola Pops! Jornada rodona amb un DJ molt rodó: Andy Smith. Aquest punxadiscos britànic ha treballat en directe i en estudi amb Portishead i és un corredor de fons de l'escena dels clubs. Les seves matèries primes van del vell soul al Northern Soul, passant per el catàleg modernista i arribant al bellmig de la tradició jamaicana. Avui tastarem les arts viníliques d'Andy Smith en una sessió que mostra totes les transicions de la gran música jamaicana. Una sessió a l'altura dels reptes habituals del Sound System. Mestre entre nosaltres, capturem les bones maneres d'aquest genial col·leccionista.

Hola Pops! Heus aquí que tenim un programa fet a la justa mesura dels nostres mites més propers. Avui tenim davant del micro en Ricard Planas. El mite del dia és la transgressió pura i diàfana des d'aquells dies de desconcert musical i d'explosió de moviments i novetats. Aquells anys setanta que ens van configurar com una generació permeable a tots els signes del carrer. I en el carrer estava en Ricard amb els seus vinils sota el braç. En Ricard lliurava els seus discos "fora de joc" en els ambients musicals premianencs presidits per un incipient academicisme que, sortosament, va derivar en una senzilla i amable xarxa d'aficionats, amics i melomans. En un programa de ràdio com el nostre, els materials s'escolten, es toquen i es miren. Per això us convidem a observar amb atenció el magnific dibuix d'en Gerardo dedicat al nostre convidat Ricard. Som gent còmplice i per això podem convocar en un mateix exercici els millors referents de la resistència subcultu...

Els “fora de joc” configuren l’univers d’Stereo2 SoundSystem. Les constel·lacions del fora de joc porten senyals de llum molt visibles. Intemporals, intempestives. A la justa mesura del record. Avui estem abraçats a aquest senyal lluminós que ens fa en Martí des de l’infinit. Travessem carrers i places. Brindem amb cervesa. Sentim una tempesta inesperada. Un amor profund. Una misteriosa, enigmàtiva i indesxifrable sensació de pèrdua.

Hola Pops! Ja, ja, ja! Avui la liarem. El "sounda" planteja un programa profitós. Una bona manera de triturar el cos davant del transistor i, possiblement, de torçar-vos la mirada perduda que teniu fixada en els fogons de la cuina, captant el solemne instant del sopar que s'està coent. El Sounda és un dels pocs programes musicals que t'agafen a la cuina. A segons quines llars, potser us està agafant entaulats i us amenitza la taula. El cert és que el qui escolta el Sounda s'estalvia el Telenoticies Vespre i, per tant, habita a la dimensió desconeguda. Parlant de desconeguts, ves per on que tenim soul d'ulls blaus a la graella. Un cantant amb nom i cognoms de llarg recorregut: Mayer Hawthorne. Mayer, com el vell porter de la selecció alemanya i Hawthoner, com l'escriptor Nathaniel Hawthorne, patrici de la literatura en llengua anglesa de la primera globalització victoriana. Apa! Ens estem quedant amb l'audiència. Quina arrogància, no? I la cosa no es qu...

Hola Pops ! Abans dels grans festivals amb nom de cervesa, abans de les acadèmies musicals consagrades al jazz, abans de l'edat d'or de Terrassa i de la generalització, comercialització i banalització del gènere multiestilistic conegut per Jazz... Abans de tot, doncs, fou el Jamboree. Aquest club, com el Hot Club de Barcelona i l'original Jazz Cava de Terrassa, va ser el niu dels pioners del jazz a casa nostra. Una llegenda de la Plaça Reial. Una epopèia plena de mariners americans, bohemis, noctámbuls i extraterrestres. Aquells dies de profunda i meritòria resistència il·luminaren la grandesa posterior del jazz en directe a Catalunya. Ha plogut molt, però aleshores els mites estaven a l'abast d'una curta mirada i a pocs metres de distància. Avui els recordem i els projectem al costat dels contemporanis que han seguit la mateixa ruta.

Hola Pops! L'epifania sonora és aquell moment únic en el qual el llamp il·lumina l'estranya monotonia de repeticions i còpies d'un mateix i quasi universal ritual nadalenc. Les formes varien però tot habita en una espiral de ding-dang-dongs que omplen les cases i els carrers. Sobtadament, arriba l'epifania sonora, l'aparició i la visita dels nous sons. Els auriculars apreten les orelles del nadó i la trilogia coronada ofereix un nou element: El material anhelat que acompanyarà els habituals "or, incencs i mirra". La més preuada de les matèries, la portadora de les músiques i les remors: El vinil, negre com el carbó i el betum. El quart element!  Benvinguda sigui la nova era del 2010 amb els discos de l'epifania i aquests vostres servidors: El trio del Sounda, Ramonet 77, Xavi Traïd i Soulbizarre Tati.  

Hola Pops! Avui més que mai convoquem els espectres que s'amaguen al darrera d'unes cortines de vellut granatós. Els espectres de Zeleste ens visiten i aterren al Sounda per portar-nos els aromes de la nostra educació sentimental i dels rituals d'iniciació a la música propera, lliure i emocionant dels anys setanta. Dels nostres anys setanta, carregats d'esperances, descobertes i complicitats. Aquells anys foren els del canvi al carrer, als locals, a les entranyes de la música i de l'art. No sobrevalorem res, en el fons tot allò mai serà prou valorat pel que va significar. Diuen que era el gran moment, el signe dels temps i dels canvis. Diuen, també, que allò fou una transició entre la grisor i el futur que ara vivim en forma d'un present trastocat per la raó mercantilista i la succesió vertiginosa de productes efimers. Francament, al marge del que es cregui, allò fou en si mateix una realitat viva que es va expressar en quelcom més que unes presències musicals. ...

Hola Pops! La mossa fuma al bany i canta. Els funkeeters travessen pantans a Miami. Doble oferta de sabó i fang. El sounda d'avui combina la millor higiene del moment amb la bruticia dels pantans de Florida. Pot nedar la senyora Gardot en un mar de cocodrils i senyors sorollosos? El programa d'avui podria ser un monogràfic de contrastos geogràfics a les amèriques. Podria ser un National Geographic dedicat a les formacions aquàtiques d'una banyera i d'un pantà. El sounda, però, és sonor i les variacions líquides les convertim en relacions acustiques. És la nostra feina. Avui demostrarem la subjectivitat de les banyeres, els pantans, les dolces damisseles amb veu emergent i la rudesa del funk del sud.

Hola Pops! Així fou com va començar el lligam entre el rock i les causes justes. El concert per Bangla Desh avui ens arriba a l'antena del Sounda i ens recorda un esdeveniment inoblidable que va impulsar George Harrison a començaments dels anys setanta, quan els Beatles es dispersaven i Bob Dylan tornava als escenaris. El concert recull en format de pel·lícula i en format de triple vinil, el que fou una trobada de colossos. En escena, Ringo Starr, George Harrison, Eric Clapton, Bob Dylan, Klaus Voorman, Leon Russell, Ravi Shankar, Jim Keltner, Jess and Dave i una llarga llista de col·laboradors. Aquest d'avui és el memorable concert de les estrelles en directe des del Madison Square Garden de Nova York.

Hola Pops! El Sounda torna a trepitjar terra ferma i arrela a les places i carrers de la vila. Per Premià de Mar hi trobem sovint, entre espectres i sorpreses, aquells corredors de fons que -com el convidat d'avui- ens mostren el sentit de l'artesania sonora, del fer com qui no hi veu i de la llarga travessa. Anys i anys de guitarra, grup, estudi i escenari, porten personatges singulars com el d'avui i que ara per la via sumarial del nostre sumari, ens proposem a desvetllar-vos. El d'avui ens porta col·lecció privada i ben disposada a ser pública i compartible.

Hola Pops! Versionar és tornar al punt de l'original i capturar el possible dins del laberint de la ment de l'autor inicial. Fòrmula arriscada. Sovint poc reeixida. Una cosa és copiar i l'altre és interpretar. La còpia té la seva gràcia. La versió és més que una diversió. Fondre el món del versionat amb el del versionador té riscos i no tothom en surt ben parat. Avui temptarem el repte amb sis casos de versionadors versionant el que veridicament és una obra original i compartible. Compartible entre el públic. Compatible entre els interprets. Joc de paraules en tota regla per fer del Sound System d'avui, una versió de si mateix.

Hola Pops! Es parla molt dels Beatles. Darrerament tenim campanya comercial beat per un tubo. Avui intentarem situar-nos a roda dels esdeveniments i avançarem per pistes paral·leles. Beatles disseccionats amb el bisturí estereofònic de l'equip Stereo2. En Joan, en Pau, en Jordi i en Ringus, eren uns joves incipients del rock and roll de pubs i locals incerts. Van cablejar el soul i el pop amb una sonoritat jove, orgullosa i feliç. Degudament acompanyats de George Martin, es dedicaren a l'art rock, als albums conceptuals i a participar de les revolucions estètiques del pop. No foren els millors. No s'hi val a proclamar títols arbitraris. Foren, però, part del millor i del millor. Perduren, clàssics i contemporanis, al costat de Bach, Beethoven, Coltrane, Davis, Dylan i la llarga filera dels grans. Amb lletres majuscules, estan en el gran panteó de les arts sonores de tots els temps. Avui, per fí , entre nosaltres els escarabats boom-boom de Liverpool!

Hola Pops! Dimarts de grans contrastos i de presències espectrals. Dimarts de sol i lluna. Tròpics exhuberants i planúries britàniques en verd. Quintaessències de la música llatina i del rock progressiu. Clàssics. Referents. Incandescents. La Sonora escalfa i proposa la celebració del rítme, el ritual de la rebotiga llatina. El rei Crimson conviu a l'intempèrie i mostra el refugi de vàries generacions de genis de l'experimentació sònica. Nit de xocs. Nit de doble cara. Sessió literalment intempestiva, com li correspon a la galàxia Sound System.

Hola Pops! Els Fleshtones! Poca broma! La banda del garatge psicodèli·lic novaiorquès que, anys rera anys, perdura i reincideix en la seva fidelitat al feed-back, les vàlvules, el Farfisa, les maraques i les veus d'ultratomba. El grup de Perer Zaremba ens factura un concert essencial, collita del 2008, que mostra el fil conductor de l'esperit garatgista. La família Fleshtones és una acollidora col·lectivitat de zombies estridents empatxats de rock'n'roll i soul elemental. Llarga vida a la sonoritat lisèrgica i a les noces del cel i de l'infern!

Hola Pops! És diu Shorter. Wayne Shorter. Fou i és part de la banda sonora indivisible de les nostre vides. Així de clar. Geni prematur, Shorter despuntava amb el seu tenor al si dels Mesengers d'Art Blakey. Va irrompre a l'avantguarda del jazz new thing des de Blue Note. Miles Davis el va nomenar succesor de Coltrane. La música de Shorter es va mundialitzar amb la millor de les declaracions de música global que han existit: Weather Report. Quan l'etiqueta de la World Music encara no era un reclam publicitari, Shorter i Zawinul van traspassar la relació espai-temps amb proclamacions obertes, generososes, inclassificables i adreçades al més gran dels públics. Shorter entrava i sortia del format bopper, Shorter recreava la música de Miles Davis. Però Shorter sempre ha estat, i sortosament, encara és, un domini propi i una veu irrepetible. Soprano i tenor. Wayne pels amics.

Hola Pops! Si fem el Sound System és per plaer. El plaer del Sound System és l'acte de presentar un projecte setmanal que enllaça els dimarts creant un pont sonor que, vist en perspectiva, és història. El relat del pas del temps -en termes musicals- és el d'una història accidentada i de difícil percepció. Sovint es confon la música i els seus actors amb les etapes de la moda i de l'efimer. Res més lluny, per Stereo 2, que captar episodis intempestius, fora de temps, fora de lloc i fora de joc, per fer-los conviure amb el que porta el present. Per exemple, el programa d'avui. Un interpret d'ara mateix que visita un doctor de sempre. Bona escolta!

Hola Pops! Memphis portava rock and roll i blues, country i soul. La ciutat dels Grizzlies tenia factories sonores lligades a les tradicions de la gran música nordamericana. Del soul i del blues es desprenia el registre funk accentuat del gran sud. El funk del Mississipi, avui al Sound System!

Hola Pops! Avui intentem un nou format. La forma de l'horror, de la por, del pànic o del canguelo prenen dimensió sonora i musical. El joc de mans està servit. Anem a recrear les atmosferes de la foscor i de la tenebra. Punxem sang i punxem teranyina. Som stereo2 i el programa es prepara per visitar la cripta de la música dels inferns i les incògnites.