SOUNDA'

Hola Pops! Es parla molt dels Beatles. Darrerament tenim campanya comercial beat per un tubo. Avui intentarem situar-nos a roda dels esdeveniments i avançarem per pistes paral·leles. Beatles disseccionats amb el bisturí estereofònic de l'equip Stereo2. En Joan, en Pau, en Jordi i en Ringus, eren uns joves incipients del rock and roll de pubs i locals incerts. Van cablejar el soul i el pop amb una sonoritat jove, orgullosa i feliç. Degudament acompanyats de George Martin, es dedicaren a l'art rock, als albums conceptuals i a participar de les revolucions estètiques del pop. No foren els millors. No s'hi val a proclamar títols arbitraris. Foren, però, part del millor i del millor. Perduren, clàssics i contemporanis, al costat de Bach, Beethoven, Coltrane, Davis, Dylan i la llarga filera dels grans. Amb lletres majuscules, estan en el gran panteó de les arts sonores de tots els temps. Avui, per fí , entre nosaltres els escarabats boom-boom de Liverpool!

Hola Pops! Dimarts de grans contrastos i de presències espectrals. Dimarts de sol i lluna. Tròpics exhuberants i planúries britàniques en verd. Quintaessències de la música llatina i del rock progressiu. Clàssics. Referents. Incandescents. La Sonora escalfa i proposa la celebració del rítme, el ritual de la rebotiga llatina. El rei Crimson conviu a l'intempèrie i mostra el refugi de vàries generacions de genis de l'experimentació sònica. Nit de xocs. Nit de doble cara. Sessió literalment intempestiva, com li correspon a la galàxia Sound System.

Hola Pops! Els Fleshtones! Poca broma! La banda del garatge psicodèli·lic novaiorquès que, anys rera anys, perdura i reincideix en la seva fidelitat al feed-back, les vàlvules, el Farfisa, les maraques i les veus d'ultratomba. El grup de Perer Zaremba ens factura un concert essencial, collita del 2008, que mostra el fil conductor de l'esperit garatgista. La família Fleshtones és una acollidora col·lectivitat de zombies estridents empatxats de rock'n'roll i soul elemental. Llarga vida a la sonoritat lisèrgica i a les noces del cel i de l'infern!

Hola Pops! És diu Shorter. Wayne Shorter. Fou i és part de la banda sonora indivisible de les nostre vides. Així de clar. Geni prematur, Shorter despuntava amb el seu tenor al si dels Mesengers d'Art Blakey. Va irrompre a l'avantguarda del jazz new thing des de Blue Note. Miles Davis el va nomenar succesor de Coltrane. La música de Shorter es va mundialitzar amb la millor de les declaracions de música global que han existit: Weather Report. Quan l'etiqueta de la World Music encara no era un reclam publicitari, Shorter i Zawinul van traspassar la relació espai-temps amb proclamacions obertes, generososes, inclassificables i adreçades al més gran dels públics. Shorter entrava i sortia del format bopper, Shorter recreava la música de Miles Davis. Però Shorter sempre ha estat, i sortosament, encara és, un domini propi i una veu irrepetible. Soprano i tenor. Wayne pels amics.