Hola Pops! Efectivament Catalunya era pop quan el món era pop. Les coses d'ara no són pops. El pop, a banda d'un peix amb tentacles, és matèria reservada dels arxius incunables. Temps era temps que sota la grisor del franquisme, el nostre país tenia algunes portes obertes a l'aire fresc de les contrades remotes del pop. Destralers i matussers, els passavolants i picapedrers de l'orfebreria pop aborígen van proveïr els soterranis de tota mena de jòies d'ultratomba. Soul amb botifarra, rock amb cansalada, blues amb aromes de Montserrat, jazz amb moscatell i psicodèl·lia amb Estomacal Bonet. Aquest pop és el pop que ens emociona i ens perfora l'espinada. Un pop de recepta cassolana sistema Biosca. El pop per sistema. Sistema Biosca. Visca Popalunya!