SOUNDA'

Hola Pops! Ni més ni menys que Can Vuitanta. I és que el teclista mitològic Herbie Hancock ja n'ha fet 80. Vuit dècades de passió. Els camins de HH han estat prolifics i determinants per al curs de la història del Jazz i de les derivacions musicals d'aquesta gran música clàssica afroamericana del segle XX. Una música que segueix oberta en els nostres dies. Un jove Hancock ja esmerçava el seu talent a la Blue Note i entrava en un dels quintets gloriosos de la carrera de Miles Davis. El nostre teclista entrava i sortia de segells i registres, treballava per encàrrec i per disposició personal, creant materials del tot definitius. Un clàssic. també el tenim fent bandes sonores de pelis, destacant aquella sagrada cinta d'Antonioni que fou Blow Up. Així va empeltar les sonoritats del Funk i del Pop dins d'un projecte descomunal i revolucionari com va ser Head Hunters, tot i tancant un altre projecte de Jazz afro-sideral com a Mwandishi. Després d'elevar el llistó, la

Hola Pops! Ja cal que us calceu bé! Poseu-vos les camises de franela! Això no hi ha qui ho pari! El Sounda' es desconfina a força de programes i més programes. Avui ens plantem davant del llegat de la Creedence Clearwater Revival . Us presentem un monogràfic dedicat a la banda californiana i us disposem un set destinat a celebrar una festa de música directa, popular, variada i ben adobada de Rock'n'Roll, Soul blanc, Hillbilly, Country & Western i altres elements distintius del cançoner de la Creedence. El conjunt sorgit de 'El Cerro', en el cor de la Califòrnia dels seixanta, va saber expressar una mixtura d'estils que tenien el denominador comú de la tradició i de la senzillesa. Un quartet que va fer molt bons usos del patrimoni històric musical dels Estats Units i de la seva diversitat cultural. La Creedence va cavalcar emmig d'un temps de plena efervescència de la Rock Music més convencional i comercial, i ho varen fer sense concesions sonores, ni

Hola Pops! Avui dedicarem el Sounda' a remenar, triar i garbellar els arxius del Nothern Soul . Avís a navegants: Convé recordar per a no-iniciats que quan parlem del Northern Soul no ens referim ni a cap gènere musical, ni a cap tendència sonora del món del Soul. Tampoc ens referim a una topografia associada als centres neuràlgics de la història de la música Soul. El concepte Northern Soul va associat a una escena de ball, de punxadiscos, de col·leccionistes i d'entorns estètics, ubicada en el nord d'Anglaterra, per ser ben exactes, en el cinturó post-industrial que enllaça els comtats de Lancashire i Yorkshire. Fou en aquells indrets de classe treballadora a on s'hi va generar una subcultura que encara perdura. Es tractava de convocar aficionats al ball i a la Soul Music i de fer-ho en els clubs, pubs o en vells teatres i casinos de les perifèries urbanes i de les poblacions d'aquella Anglaterra profunda i castigada per la crisi econòmica dels anys 70. El fenòm

Hola Pops! Toquem fusta. Vade Retro Virus 666! Avui us presentem el Sounda’ 666, el programa del diable, del dimoni, de satanàs i del mal assumpte que ens empaita en aquests dies de confinada existència. Proposem un joc de números i de lletres. Donarem la volta a la xifra triplicada del número sis i ho farem amb la idea de que aquest sigui un antídot d’allò més efectiu. Hem arribat al 666 quan encara recordem el 222, la triple numeració que correspon a la ‘galleta que se pide por su número’. Anem, doncs, avançant entre xifres i més xifres, sense perdre la memòria i ultrapassant límits i confins. Heus aquí un programa que numèricament ens pot associar a les tenebres però que no serà del tot així. El Sounda’ d’avui serà un espai inspirat en el “banyeta” però també desfermarà altres paratges amagats darrere del cortines del soterrani paranormal: Terror, horror, humor, por, dimensions desconegudes, para-ciències i, sobretot, com sempre, músiques disperses del sistema sonor. Prepareu-vo