SOUNDA'

  Hola Pops! Avui arribem als limits de l'hora confinada i sotmetrem l'audiència a un 'tour de force' funk de primera divisió. Des de Cincinnati, Ohio, ens arriba un artista veterà d'eterna joventut, un dels millors de la tècnica slap del baix sideral per excel·lència: Bootsy Collins! El protagonista d'aquest Sounda' era un marrec de disset anys que apuntava maneres i tot d'una es va colar dins de la banda de James Brown per facturar la famosa línia de baix del hit de 1970 Sex Machine. Aleshores la cosa es va embalar i va passar d'actiu operari de la factoria de Mister Dynamite a recorrer tots els estrats de la galàxia funkadèlica. Va connectar amb George Clinton i al seu costat des del 1972 va remoure els baixos a les formacions multitudinàries de Funkadelic, Parliament i la P. Funk All Stars. Xuclant d'aquella mamella de virtuosos del Funk, el nostre home va liderar la potent Bootsy's Rubber Band, una banda empeltada del relat definidor de

https://go.ivoox.com/rf/58545623  

  Hola Pops!  Avui la fem grossa. Sabem del caràcter introspectiu i lacònic de l'amic Bob Dylan . Sabem, també, de les mil variacions que ha generat la seva obra. Sabem, i ho sabem molt, que Dylan s'ho mira de reüll i que, amb seguretat demostrada, el veterà cantautor clava les seves orelles al transistor i ens escolta tots els dimarts del món. El que no sap l'artista de Minnesota és que el Sounda' de la setmana el deixarà retratat de cap a peus. Per tirar de reinvencions us oferim les visions de l'obra dylaniana perpetrades a base de tecles i veus, fruit de la saludable inventiva reinventadora del gran Ben Sidran . Ara ens toca remoure les fulles més altes de l'arbre del Rock i espilogar-les arran de terra cercant el segell de Ben Sidran. Us presentem un especial Dylan Different . Programem l'àlbum conceptual de Ben Sidran dedicat a Bob Dylan. Una nova volta de cargol a la molt inesgotable font del llegat dylanià. La font del manantial Dylan ens aporta aigu

https://go.ivoox.com/rf/58204171  

  Hola Pops! George Duke era un jove pianista de la sèrie B del Jazz dels anys setanta. El seu nom va fer un salt de crossover de la mà de Frank Zappa. El californià va fitxar Duke per a les seves Mothers of Invention i la música de Zappa va comptar amb el teclista en tres discos d'alt nivell, entre ells el superlatiu Apostrophe . Ambdós genis van realitzar un gira descomunal al llarg del planeta i aquesta va fer parada i fonda a Badalona, just a tocar de la nostra vila. Amb aquestes credencials al darrere, el pianista va facturar uns LPs en la línia elèctrica del Jazz Rock hegemònic del moment i es va situar en la senda dels Corea, Hancock i Zawinul impulsant la nova escena emergent. Coincidint en el temps amb l'aparició dels discos gloriosos de Wayne Shorter amb Milton Nascimento i l'esclat del Funk brasileny (El serial d' O Globo , el famós Dancing Days , era només la caricatura entranyable i enxicletada de l'assumpte) va arribar un George Duke pletòric, festiu

  https://go.ivoox.com/rf/57859567

  Hola Pops! Tot apunta al bell  mig de la diana. Avui festejarem la tardor evocant els temps de l'Acid Jazz. Aquella escena que ara ja sembla llunyana ens va oferir un bon repertori d'artistes i segells que reivindicaven el groove com a element distintiu de la seva afició cap al Jazz d'avantguarda, el Jazz-Rock i la seva traducció en uns formats adequats a la pista de ball. Una mescla de revivalisme, culte i transformisme marcadament militant. L'esclat de l'Acid Jazz, més enllà del segell discogràfic del mateix nom, coincidia amb una fase crepuscular de la lisèrgia sonora, la cultura de club, la revolució musical del Manchester Pop i les darreres embranzides d'un final de segle protagonitzat per una generació que descobrien la gran tradició del Funk, el Jazz, les llatinitats i la finor estilísitica combinanada amb les arts gràfiques i una certa retro-cultura del tot hedonista. En aquest context es van activar els Solsonics i el disc Jazz in the Present Tense

https://go.ivoox.com/rf/57541925  

  Hola Pops! Can Francisquet puja la seva persiana de bat a bat i des del prestatge superior de la mítica merceria ens llisca un disc insòlit de la història del Jazz més intempestiu. Super-Sonic Jazz , original de l'any 1956, és una obra rodona i fundacional. Sun Ra i la seva Arkestra entraven per la porta gran de les avantguardes sonores i oferien el seu primer enregistrament en clau de Big Band interplanetària. Les essències i les tradicions, degudament metabolitzades per un pianista i director d'orquestra com Sun Ra, desfermaven una cruïlla entre aquestes i el futur que ja era el present de la radicalitat jazzística. El món de Sun Ra apareix com un subjecte sensitiu al marge de les normes i els codis terrenals. Aquest artista va obrir una discografia centenària que encara perdura més enllà de la seva mort. El llegat de l'Arkestra segueix viu i es multiplica en gires, concerts i discos a dojo. D'aquell jove pianista forjat a la Big Band de Fletcher Henderson, fins al