dijous, d’octubre 29, 2020

SOUND SYSTEM 686


 

Hola Pops!
Avui arribem als limits de l'hora confinada i sotmetrem l'audiència a un 'tour de force' funk de primera divisió. Des de Cincinnati, Ohio, ens arriba un artista veterà d'eterna joventut, un dels millors de la tècnica slap del baix sideral per excel·lència: Bootsy Collins! El protagonista d'aquest Sounda' era un marrec de disset anys que apuntava maneres i tot d'una es va colar dins de la banda de James Brown per facturar la famosa línia de baix del hit de 1970 Sex Machine. Aleshores la cosa es va embalar i va passar d'actiu operari de la factoria de Mister Dynamite a recorrer tots els estrats de la galàxia funkadèlica. Va connectar amb George Clinton i al seu costat des del 1972 va remoure els baixos a les formacions multitudinàries de Funkadelic, Parliament i la P. Funk All Stars. Xuclant d'aquella mamella de virtuosos del Funk, el nostre home va liderar la potent Bootsy's Rubber Band, una banda empeltada del relat definidor de l'escola funkeeter d'Ohio i reforçada per l'agrupació ventosa dels Horny Horns, és a dir: Maceo Parker, Pee Wee Ellis i Fred Wesley. L'olimp del Funk i puntu! Però el senyor Bootsy no es va quedar en el punt del puntu i va saltar cap a altres aventures, patentant el seu baix-andrònima denominat Space Bass i replicant fil per randa totes les invencions i reinvencions del Hip-Hop i de la música de ball. Justament en aquest estadi de la seva llarga carrera, Collins va enregistrar un disc rodó com un pneumàtic i alegre com un picarol: Fresh Outta P. University. Som a l'any 1998 i Bootsy la va clavar colossalment per tancar el segle. El disc d'aquesta  nit és justament aquest fenomenal Fresh Outta P. Universty. Una veritable piconadora que reuneix artistes del món funkadelic com Bernie Worrell i Garry Shider, al costat de rappers com  Be-Wise i Rodney O, amb menció especial per la presència del mític disco-vibrafonista i director d'orquestra Vincent Montana JR. Per acabar, abans del puntu final, direm que darrera de les ulleres estelades i de la dentadura de Ronaldinho del nostre baixista, s'amaga una personalitat del tot compromesa amb la seva comunitat i amb la gent més marginada. D'aquí el seu paper actiu en projectes com la universitat del Funk d'Ohio, els seus tallers populars de música i la seva condició de membre honorari del moviment de suport afroamericà Phi Beta Sigma Fraternity. Ara sí, a escoltar el programa i puntu!

dimecres, d’octubre 21, 2020

SOUND SYSTEM 685

 


Hola Pops! 
Avui la fem grossa. Sabem del caràcter introspectiu i lacònic de l'amic Bob Dylan. Sabem, també, de les mil variacions que ha generat la seva obra. Sabem, i ho sabem molt, que Dylan s'ho mira de reüll i que, amb seguretat demostrada, el veterà cantautor clava les seves orelles al transistor i ens escolta tots els dimarts del món. El que no sap l'artista de Minnesota és que el Sounda' de la setmana el deixarà retratat de cap a peus. Per tirar de reinvencions us oferim les visions de l'obra dylaniana perpetrades a base de tecles i veus, fruit de la saludable inventiva reinventadora del gran Ben Sidran. Ara ens toca remoure les fulles més altes de l'arbre del Rock i espilogar-les arran de terra cercant el segell de Ben Sidran. Us presentem un especial Dylan Different. Programem l'àlbum conceptual de Ben Sidran dedicat a Bob Dylan. Una nova volta de cargol a la molt inesgotable font del llegat dylanià. La font del manantial Dylan ens aporta aigua fresca degudament mesclada amb el sidral més enllimonat i selecte. Bodega Rosendo, tenim bon sidral!
Bob i Ben s'agermanen en un aplec d'aigua i sidral fet a la justa  mesura de l'audiència soundèmica. Prepareu la fitxa rodona, premeu el selector i activeu el Sounda'Juke-Box. Els virus no entenen d'ones hertzianes. Hi som, ho fem i ho gaudim. Gargamelles ensidraladades a tot vent: Això és la sonoritat per sistema i ho fem d'acord amb les normes universals de la salut musical del planeta.
Grrrrrrrrrrrrrrrr… bombolletes a la gola, veus ronques a les cordes vocals, tecles afinades i moltes ganes de marcar noves immensitats i ritmes de nou amor. Apa "¡Qué bien todos unidos!" Glups i a la gàbia!

Hola pops! Ja podeu escoltar el Sound System 684

https://go.ivoox.com/rf/58204171 

dijous, d’octubre 15, 2020

SOUND SYSTEM 684


 

Hola Pops!
George Duke era un jove pianista de la sèrie B del Jazz dels anys setanta. El seu nom va fer un salt de crossover de la mà de Frank Zappa. El californià va fitxar Duke per a les seves Mothers of Invention i la música de Zappa va comptar amb el teclista en tres discos d'alt nivell, entre ells el superlatiu Apostrophe. Ambdós genis van realitzar un gira descomunal al llarg del planeta i aquesta va fer parada i fonda a Badalona, just a tocar de la nostra vila. Amb aquestes credencials al darrere, el pianista va facturar uns LPs en la línia elèctrica del Jazz Rock hegemònic del moment i es va situar en la senda dels Corea, Hancock i Zawinul impulsant la nova escena emergent. Coincidint en el temps amb l'aparició dels discos gloriosos de Wayne Shorter amb Milton Nascimento i l'esclat del Funk brasileny (El serial d'O Globo, el famós Dancing Days, era només la caricatura entranyable i enxicletada de l'assumpte) va arribar un George Duke pletòric, festiu, alegre, hedonista i dotat d'una mirada oberta al món. Com tanta gent d'aquells dies, la presència brasilenya va determinar l'evolució de molts artistes del Jazz-Rock mundial i així, amb el cas George Duke, ens varem regalar estones de joia sonora a base de fer rodar el disc de capçalera del nostre teclista del dia. Brazilian Love Affair és tot un catàleg de tropicalisme mesclat amb les variacions del Jazz, del Rock i del Funk. Una obra que data de 1979 i que passada la quarantena d'anys de trajecte, esdevé un clàssic entre els clàssics del gènere. Defugint conceptes com World Music, l'afer Duke -com el cas Weather Report- integraria una de les prestatgeries inclassificables del gran magatzem de la música enregistrada, material i espiritual que hores d'ara més volem preservar. I és que la gent del Sounda' també tenim un afer amorós amb Brasil, la seva música i el record d'una estada brasilenya a la nostra vila de part del Trio Mocotó, en el marc d'un Brasil 08330 de record imborrable. Amics i amigues del programa: Passem el control sanitari i entrem a l'avió. Elevem els nostres cors cap a una nova edició del Sounda' propulsada des del Vol 577 a Rio.

Buuuuuuuuuummmmmmmmmm!!! Zummmmmmmmm!!!
El comandant Jordi Duc I Saragata saluda el passatge en nom de la tripulació, els cinturons ben lligats, ja sabeu les normes del vol i ara només ens falta dir que gaudiu d'una bona volada. Popsssss!!!!

dijous, d’octubre 08, 2020

SOUND SYSTEM 683

 


Hola Pops!
Tot apunta al bell  mig de la diana. Avui festejarem la tardor evocant els temps de l'Acid Jazz. Aquella escena que ara ja sembla llunyana ens va oferir un bon repertori d'artistes i segells que reivindicaven el groove com a element distintiu de la seva afició cap al Jazz d'avantguarda, el Jazz-Rock i la seva traducció en uns formats adequats a la pista de ball. Una mescla de revivalisme, culte i transformisme marcadament militant. L'esclat de l'Acid Jazz, més enllà del segell discogràfic del mateix nom, coincidia amb una fase crepuscular de la lisèrgia sonora, la cultura de club, la revolució musical del Manchester Pop i les darreres embranzides d'un final de segle protagonitzat per una generació que descobrien la gran tradició del Funk, el Jazz, les llatinitats i la finor estilísitica combinanada amb les arts gràfiques i una certa retro-cultura del tot hedonista. En aquest context es van activar els Solsonics i el disc Jazz in the Present Tense es va convertir en el seu clàssic. Aquella escena, doncs, va aportar els seus referents i aquests han passat a ser també els clàssics del subgènere que avui ens ocupa. La banda nord-americana, però, va encaixar en un moviment molt arrelat a la Gran Bretanya. Convé incidir en les coordenades d'aquell fi de segle: Acid Jazz Records o Talking Loud van ser veritables institucions de l'Acid Jazz i editaven de tot i força. Figures com Eddie Piller o Gilles Anderson esdevienien punxadors, selectors, editors i productors tot terreny. Grups com Mother Earth, Courduroy, James Taylor Quartet, Groove Collective o Galliano eren els amos de la pista i replicaven les excel·lències del moviment virtuós del Red-Hot & Cool. Com també va succeir amb el cas dels Action Figure Party, la banda acidjazzera que ens acompanya totes les setmanes amb la seva sintonia de comiat dels nostres programes, des del primer dia d'emissió, en al·lusió directa a l'escena que ara rememorem. I fou justament així, en aquest context hiperbòlic, com i quan s'esplaiaren els protagonistes del programa d'avui, els Solsonics. Una agrupació que lluny de ser originaris de la vila de Solsona, solsonaven Groove pels quatre costats, des de Los Angeles, i a ple rendiment. La línia del Sounda' segueix una setmana més marcant els moments elevats de l'agenda sònica premianenca i internacional. Per sistema!

divendres, d’octubre 02, 2020

SOUND SYSTEM 682

 


Hola Pops!
Can Francisquet puja la seva persiana de bat a bat i des del prestatge superior de la mítica merceria ens llisca un disc insòlit de la història del Jazz més intempestiu. Super-Sonic Jazz, original de l'any 1956, és una obra rodona i fundacional. Sun Ra i la seva Arkestra entraven per la porta gran de les avantguardes sonores i oferien el seu primer enregistrament en clau de Big Band interplanetària. Les essències i les tradicions, degudament metabolitzades per un pianista i director d'orquestra com Sun Ra, desfermaven una cruïlla entre aquestes i el futur que ja era el present de la radicalitat jazzística. El món de Sun Ra apareix com un subjecte sensitiu al marge de les normes i els codis terrenals. Aquest artista va obrir una discografia centenària que encara perdura més enllà de la seva mort. El llegat de l'Arkestra segueix viu i es multiplica en gires, concerts i discos a dojo. D'aquell jove pianista forjat a la Big Band de Fletcher Henderson, fins al fenomen paranormal de l'entitat Sun Ra, hi va una carrera literalment meteòrica, astral, sideral, interplanetària i còsmica. L'univers i les galàxies de Sun Ra obeeixen a una cultura fomentada des de la realitat paral·lela. Els sons del nostre artista inclouen totes les tendències del Jazz, et sorprenen amb registres ellingtonians, amb atmosferes pròpies del Miles Davis més elèctric i amb tot l'arsenal de la New Thing, del Free Jazz i de l'esperit iconoclasta d'Ornette Coleman i d'altres personatges afins. Avui, doncs, ens endinsem en el vestidor de Can Francisquet i ens mudem amb un trajo d'astronauta fet a base de combinar el bo i millor de les nostres teles: Leacril, Meyba, Brigadoon, Molfort's, Jim i Massana. Tot degudament perfumat a flor de pell amb un bon massatge integral de la marca Geniol. Amb tots vostès, Sun Ra... i puntu!