divendres, de desembre 15, 2017

Sound System 575



Hola Pops!
Festes nadalenques a la vista. Mantenim les tradicions. Us lliurem un Tió Sonor 2017 assortit de músiques disperses, eclèctiques i panoràmiques. La fresca recomana caliu i atiem la fornal encesa davant del foc que escalfa la nostra discoteca. Exercici retrospectiu a tota màquina. L'equip del Sounda' us desitja molt bones festes i us garanteix la sonoritat per sistema, l'aire en moviment i la vida plena. Som el que punxem, som el que ballem i som el que celebrem. Desig de llibertat, prosperitat, cultura sense esparadrap i giravoltes a 33, 45 i 78 revolucions per minut.

dijous, de desembre 07, 2017

Sound System 574






Hola Pops!
Pareu les orelles. Això és el Sounda', fot fred, tot s'embala i la volem fer variada i selecta. A la primera de canvi us trobareu una cantonada sonora a base de Soul de nova generació, combinant tradició i modernitat i exhibint elegància musical i visual. Donem la benvinguda a Aaron Abernathy. Una perla negra des de la ciutat del Funk, de Harvey Peckar i dels carrers glaçats. A la segona part del programa presentarem un registre poc conegut del multi-instrumentista Eric Dolphy. L'artista va del bracet del pianista i director John Lewis i ens ofereixen un apartat de les seves carreres dedicat a la música de Kurt Weill. Un Jazz entre Amics que obrirà una perspectiva inèdita del cabaret alemany d'entreguerres. Som-hi, Pops!

divendres, de desembre 01, 2017

Sound System 573



Hola Pops!
Us oferim un programa especial dedicat a la música de Sonny Rollins. El saxofonista que ultrapassa la llei de la gravetat. L'home que sobreviu a tota una generació irrepetible. Ens posem dempeus davant d'aquest fenomen de la natura i programem un Jazz entre Amics del tot monotemàtic, monogràfic i monumental. I és que Sonny Rollins ja hi era. Aquest artista va animar el Be-Bop, va fer de tot a la Blue Note, a la Columbia, a la Prestige o a la RCA-Victor. Va jugar en totes les lligues. Va reorganitzar l'avantguarda. Va sonoritzar blues, calypso, cool i el que li passava per davant. Va experimentar estripant la sirena i va ser clàssic quan li etzibava a les ortodòxies. Va consolidar una veu saxofonista de gran potència, velocitat, delicat a estones crepusculars i enèrgic quan la màquina s'accelerava. Fins i tot va electrificar els seus registres i va temptar la via del Jazz-Rock. Avui el tastarem fent de les seves entre el Jazz orquestral i les incursions al Calypso. Ho mereix. Encara hi és. El darrer mohicà!