hola Pops! Àcida fou l'escena del rock psicodèl·lic derivat de l'explosió dels anys seixanta. Lisèrgia i expansió mental donaven a les arts una dimensió inusitadament metafísica. El jazz, aparenment centrat en les escenes de la tradició i d'una certa assimilació en els àmbits elitistes, tampoc va escapar d'aquella atmosfera. Recordem Albert Ayler, Sun Ra, Pharaoh Sanders o el mateix Coltrane en el seu període crepuscular. Anys després apareix un paral·lelisme entre lisèrgia col·lectiva i música popular que es bifurca en dues escenes amb base inicial a la Gran Bretanya, lligades a la recuperació del club com a centre del món i als nous formats com ara les raves o les love parades de carrer. Tenim, doncs, l'Acid Pop. I avui, el que ens ocupa és la combinatòria Acid i Jazz. L'invent, degudament empaquetat per dos dj's londinencs -Gilles Peterson i Eddie Piller- va ser un moviment i un segell. Sumar groove, jazz, actitud modernista, reinvenció del swingin'...