Hola Pops! Tanquem un maig de rara primavera dedicant un monogràfic del Jazz entre Amics a la figura de Ron Carter . Justament aquest mes de maig, el nostre home ha arribat als seus vuitanta cinc anys i ho fa com a un clar exponent de la resistència de la gran era del Jazz modern. Va començar de ben jove amb un violoncel entre les seves mans, va incorporar el contrabaix i fins i tot va pulsar el baix elèctric. El seu rol com a contrabaixista, però, ha estat determinant en el curs de la història del Jazz. El tastarem amb els tres instruments fent un breu recorregut cronològic per la seva obra i per algunes de les seves col·laboracions més reeixides (Davis, Dolphy, Deodato, Hubbard, entre d'altres). Carter entra del tot en el gran podi dels grans del contrabaix definint tots els terrenys amb una sonoritat clara que s'obre pas entre la multitud dels seus acompanyants de secció i concert. Amb tots vosaltres: Les 85 primaveres de Ron Carter. Som-hi jazzies , som-hi pops!