SOUNDA'

Un LP gloriós de soul blanc, directíssim i ardent! Roadworks reunia a una banda mítica encapçalada per Edgar Winter (piano Wurtlitzer, saxo i veu), amb Jerry LaCroix (vocalista solista) i Rick Derringer (guitarra). Una gran secció de vent propulsava la base i, entre crits i contorsions, destacava el cameo del germà gran del propi Edgar, Johny Winter, llegenda texana de les sis cordes. El disc que tractem es podrà escoltar dins del proper SSystem. Ja s'anunciarà. Ara toca recordar aquest vinil incandescent de música pelada i crispada. Dins de l'anecdotari més proper, recordo la primera conversa que vaig tenir amb el saxofonista i amic Joan Roca, sortint del cinema Granvia de Premià de Mar. Parlavem de Cool Fool, tema funk d'aquesta obra inoblidable.

Una banda memorable i injustament maltractada. A Certain Ratio. Aquest grup de Manchester, agrupat sota l'etiqueta de Rock Industrial, és un cas particular i irrepetible dins de la música popular britànica. Amb el descarament punk del moment, van metabolitzar el llegat de Parliament/Funkadelic amb una precocitat i una sinceritat quasi adolescent. Sense gran formació musical, optaven per un funk evanescent i sideral amb atmosferes tenebroses i una musculació rítmica maquinal. Reinterpretaven el funk amb vitamines pop i perpetraven una ona expansiva a la ciutat de les factories. Apadrinats per Tony Wilson, factotum de la discoteca Hacienda, de negocis musicals i lisèrgics, de performances i inseminacions de nous valors, ACR van clavar una sonoritat irrepetible, senzilla, rudimentària, iconoclasta i gens acadèmica. En temps de perfeccionisme tècnic, culte al virtuosisme i als arranjaments de luxe, convé reivindicar aquesta mena de personal. Gent de grans intuicions. Soul Jazz Records

Impresionant pàgina de culte al llegitsme: http://www.bizarrerecords.com/ Trobareu el "bizarrisme gràfic" en la seva màxima expressió. IMPRESCINDIBLE!!!!!!

Si mires fixament l'agulla i, a més, hi ha poca llum a l'estudi, passa això. Per Àngel Pagès (50% de Stereo2) Aquest cap de setmana tenim la 5a.Fira Internacional del Disc de col·leccionista i sembla que es respira un boom vinílic per sotaterra. Ja pot canviar el món tecnològic. Els de pedra picada punxem discos de vinil (i ho fem sense desafiar els avenços de cada dia). Ahir escoltava a casa uns vinils de Gang of 4, de Talking Heads i de China Crisis. Fins i tot aquests tres casos, arquetípics de l'after punk dels darrers 70's i primers 80's, sonaven a memorabilia. L'audició vinílica anava precedida d'una potent sessió d'una banda totalment reivindicable dels anys 70 i 80: A Certain Ratio! Les meves sessions musicals són rituals i ceremonials. Es selecciona la prestatgeria. Trio l'estil. Estiro amb dos dits el disc escollit. Li trec la bossa. S'escolta la remor del plàstic interior. Miro fixament l'etiqueta central del vinil, els surcs, les