Passa al contingut principal

A CERTAIN RATIO



















Una banda memorable i injustament maltractada. A Certain Ratio. Aquest grup de Manchester, agrupat sota l'etiqueta de Rock Industrial, és un cas particular i irrepetible dins de la música popular britànica. Amb el descarament punk del moment, van metabolitzar el llegat de Parliament/Funkadelic amb una precocitat i una sinceritat quasi adolescent. Sense gran formació musical, optaven per un funk evanescent i sideral amb atmosferes tenebroses i una musculació rítmica maquinal. Reinterpretaven el funk amb vitamines pop i perpetraven una ona expansiva a la ciutat de les factories. Apadrinats per Tony Wilson, factotum de la discoteca Hacienda, de negocis musicals i lisèrgics, de performances i inseminacions de nous valors, ACR van clavar una sonoritat irrepetible, senzilla, rudimentària, iconoclasta i gens acadèmica. En temps de perfeccionisme tècnic, culte al virtuosisme i als arranjaments de luxe, convé reivindicar aquesta mena de personal. Gent de grans intuicions. Soul Jazz Records ens recupera una part del seu llegat. Stereo2 els presenta a la Ràdio local.

Comentaris

Anònim ha dit…
Creo que Joy Division eclipsó el caso A Certain Ratio por el impacto de la muerte de Ian Curtis. Este grupo requiere un mayor trato, sin duda.
Anònim ha dit…
Estic amb vosaltres.
Recuperem-los.
Keep the faith!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...