Passa al contingut principal

Sound System 573



Hola Pops!
Us oferim un programa especial dedicat a la música de Sonny Rollins. El saxofonista que ultrapassa la llei de la gravetat. L'home que sobreviu a tota una generació irrepetible. Ens posem dempeus davant d'aquest fenomen de la natura i programem un Jazz entre Amics del tot monotemàtic, monogràfic i monumental. I és que Sonny Rollins ja hi era. Aquest artista va animar el Be-Bop, va fer de tot a la Blue Note, a la Columbia, a la Prestige o a la RCA-Victor. Va jugar en totes les lligues. Va reorganitzar l'avantguarda. Va sonoritzar blues, calypso, cool i el que li passava per davant. Va experimentar estripant la sirena i va ser clàssic quan li etzibava a les ortodòxies. Va consolidar una veu saxofonista de gran potència, velocitat, delicat a estones crepusculars i enèrgic quan la màquina s'accelerava. Fins i tot va electrificar els seus registres i va temptar la via del Jazz-Rock. Avui el tastarem fent de les seves entre el Jazz orquestral i les incursions al Calypso. Ho mereix. Encara hi és. El darrer mohicà!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca